Que es faci la pau a Sant Antoni

No ajuda l’intermitent ‘mercat de la misèria’, que és gairebé com la Guadiana. La presència de la Guàrdia Urbana fa efecte sempre. D’haver-hi un basar de quarta o cinquena mà a no haver-n’hi cap en un tres i no res, sovint deixant una reguera de sabatilles, transistors o ninots caiguts per les presses dels venedors. 

El malestar amb l’ambient que es respira pel mercat ambulant o pels ‘botellons’ és tal que hi ha fins i tot qui es planteja que una bona opció passaria per què tornessin els cotxes, una cosa que seria inaudita en un lloc del qual fa 12 anys que estan desterrats. A temps desesperats, mesures desesperades.

Tampoc facilita les coses la provisionalitat del pla, que havia d’iniciar una nova etapa aquest febrer i que es tornarà a repensar per les protestes de les associacions veïnals. Els nous jocs i altres elements que convidaven a mantenir-se en l’espai no convencien gaire gent, segurs que se’ls donaria un mal ús en la ronda, actualment més ravalera que de l’Eixample.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Potser el problema actual a la llosa de la ronda de Sant Antoni no deixa veure el que realment necessiten els veïns i la ciutat. La provisionalitat ha generat noves situacions que s’han acabat per enquistar i que ara impedeixen veure amb claredat.  

Tant de bo arribi la pau a Sant Antoni, amb una solució estable que eviti el soroll i incivisme que ara pateix en una de les seves artèries i que faci un gir a una ronda que ho tindria tot per ser envejable. Àmplia, lluminosa, cèntrica i connectada amb un barri que ha guanyat punts amb una altra reforma tàctica, la superilla.