Troballa científica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El virus de la malaltia del petó i l’esclerosi múltiple

Un estudi publicat a la revista ‘Science’ ha conduït a un resultat impactant: en tots els casos d’esclerosi múltiple hi ha una infecció prèvia pel virus Epstein-Barr

3
Es llegeix en minuts
El virus de la malaltia del petó i l’esclerosi múltiple

IRB Barcleona

A l’antic cementiri de Poble Nou, a Barcelona, hi ha una escultura de marbre inquietant. Mostra un jove que s’esllangueix en braços de la mort, que li fa un petó. 

L’esclerosi múltiple és una malaltia devastadora del sistema nerviós central. Els nervis, com cables elèctrics, estan recoberts d’una beina protectora de mielina. A la malaltia, aquesta beina s’inflama i es destrueix i els nervis deixen de transmetre els senyals que precisem per moure cames i braços, per caminar. La malaltia té múltiples formes i pot manifestar-se en tota mena de símptomes neurològics. En alguns casos, la malaltia consisteix en brots recurrents, amb períodes de normalitat. En d’altres, la degradació és contínua, fins a la incapacitació total. L’esclerosi múltiple no té cura, podem pal·liar alguns símptomes però la malaltia no desapareix, es cronifica o progressa irremeiablement. 

Es tracta d’una malaltia autoimmune, és el nostre sistema immunitari el que ataca la mielina. ¿Per què? Fins ara es desconeixia. Un estudi publicat a la revista ‘Science’ la setmana passada, que analitza 10 milions de mostres de militars nord-americans, ha conduït a un resultat impactant: en tots els casos d’esclerosi múltiple hi ha una infecció prèvia pel virus Epstein-Barr. Tot apunta que aquest virus causa la reacció autoimmune. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El virus Epstein-Barr és un vell conegut. Va ser descobert el 1964 per Yvonne Barr, una estudiant de doctorat irlandesa que investigava sota la supervisió d’Anthony Epstein a l’Hospital Middlesex, a Londres. Va ser el primer virus que es va demostrar que causava càncer, limfomes i carcinomes nasofaringis. Però el virus és popular per causar la malaltia del petó, el seu nom científic és mononucleosi infecciosa, típica d’adolescents. El virus es transmet per la saliva. En els nens la malaltia és molt suau, en adolescents i joves els símptomes són semblances a altres infeccions víriques, mal de cap, febre, fatiga. Ara, a la llista de misèries causades per aquest virus cal afegir l’esclerosi múltiple.

Epstein-Barr és un virus herpes, com els que causen les pupes als llavis o la varicel·la. Els herpes són virus grans i complexos, molt més que un coronavirus. El seu material genètic, on hi ha les instruccions perquè funcioni, és l’ADN i té 85 gens: instruccions per sintetitzar 85 proteïnes que utilitzarà per neutralitzar la cèl·lula infectada, amagar-se, replicar-se, formar una càpside (una caixa per guardar l’ADN i viatjar), rebentar la cèl·lula infectada i, finalment, infectar-ne d’altres. El pobre coronavirus en canvi només té una quinzena de gens, codificats a ARN. Petit o gran, ja sabem el mal que un i un altre poden fer. 

El virus Epstein-Barr s’amaga, queda latent com un episoma, un cercle de l’ADN a la cèl·lula infectada que no ho detecta, ni elimina. Pot ser així molt temps –anys– sense actuar, fins que per alguna raó es dispara. És el mateix que passa amb el virus de la varicel·la que de grans ens pot causar ‘herpes zoster’, o l’’herpes simplex’ de les pupes labials que apareixen en situacions d’estrès o febre. Però el virus estava allà, amagat, esperant. I no se’n va. 

En realitat els virus herpes estan molt evolucionats, són amb nosaltres des d’abans de ser veritablement humans, fa 1,6 milions d’anys ens els va passar un ancestre del ximpanzé. En tant temps han pogut adaptar-se, no matar-se (normalment) i aconseguir infectar tothom. Perquè, al final, el 90% dels adults hem estat en algun moment infectats, la gran majoria sense efectes greus. 

Notícies relacionades

Trobar la causa de l’esclerosi múltiple és una bona notícia. Obre una porta a combatre la malaltia, eliminant el virus que la causa. ¿Com? Una forma és desenvolupar una vacuna. Encara que per a ‘herpes simplex’ no s’ha aconseguit, sí que hi ha una vacuna contra la varicel·la. I és molt eficaç. Una altra alternativa són els antivirals, fàrmacs que inhibeixin alguna de les proteïnes essencials del virus. Tardaran algun temps, però arribaran. Per a això investiguem.

El que sens dubte no farem els humans és deixar de fer-nos petons.