La llibertat d’anar amb moto

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però, agradi o no, la moto és també la solució a molts problemes de viabilitat ciutadana. Tota la vida que circulo amb moto. Per a mi és un mitjà de transport fonamental des de fa més de 50 anys. Em baso en les gestions diàries que faig utilitzant la moto. És la solució a moltes comeses quotidianes. No veig un mitjà de transport més pràctic i més lliure. Cal dir per endavant que per edat no em veig capaç d’avaluar o comparar l’ús de la moto amb el dels patins, patinets, ‘hoverboards’, ‘segways’, monocicles, ‘longboards’ i altres vehicles que recentment han envaït voreres, carrils i calçades. Tots plegats, tot i que de tant en tant em tempta la curiositat per provar-los, sento que són propietat de persones més joves que poden desplaçar-se amb vehicles sense gairebé frens i amb l’única carrosseria del seu cos.

Sé que la moto també és perillosa, però compensa córrer certs riscos a canvi de sentir l’inigualable alliberament que genera utilitzar-la. Quan per algun imperatiu he de substituir-la pel cotxe, detecto que el meu sistema nerviós evoluciona cap al malestar, certa agressivitat i una ansiosa necessitat per avançar per espais impossibles i fent ziga-zagues per escletxes on un vehicle de quatre rodes no cap. Em sento més segur portant la moto que conduint el cotxe. Tot això ho dic després d’haver llegit alguns articles com l’esmentat, que sembla voler prohibir no sé quantes coses que provoca la motocicleta. És clar que hi ha persones a qui no els agrada la moto. Com n’hi ha, com jo, que detesten els cotxes. Tanmateix, cadascú es desplaça, malgrat els impediments que l’ajuntament ens va imposant, amb el vehicle que més li plau i no hem de caure en la temptació de prohibir el vehicle que més sensació de llibertat genera.