Lleis per la universitat i la ciència

El tràmit de redacció d’una nova llei d’Universitats ha estat interromput per la dimissió per motius de salut de l’anterior Ministre Manuel Castells. El qui l’ha substituït, Joan Subirats, és un professor universitari que coneix a fons la Universitat espanyola i catalana i les seves mancances. Diversos informes han demanat que s’estableixi un nou tipus de govern per la Universitats que permeti un funcionament menys rígid en l’oferta de docència i en la manera de contractació del seu professorat. Com passa sovint en aquests casos el projecte es trobarà en dues tendències contradictòries, la de crear una normativa molt estricta o la de deixar autonomia a les Universitats perquè s’adaptin a l’entorn de cadascuna. La tendència a Europa és més aviat la segona.

La Llei que es discuteix en el Parlament de Catalunya hauria de proporcionar un marc en el que funcionin els Centres i Grups de recerca que hi ha a Catalunya. La Generalitat  gestiona les Universitats, i programes com ICREA per investigadors d’alt nivell i un conjunt de Centres de recerca inclosos en l’anomenat sistema CERCA. Aquests sistemes han estat reconeguts com bons exemples per evitar sistemes rígids de gestió que no poden respondre a les necessitats d’un sector que ha de ser dinàmic per definició. Hi ha, però, elements essencials del sistema com fons per joves investigadors i per finançar les activitats de recerca que depenen de programes competitius de l’Estat i d’Europa. En alguns aspectes el sistema estatal necessita una reestructuració i això se suposa que és el que hauria de tractar la nova Llei de la Ciència de l’Estat. És veritat que el seu contingut és per ara desconegut i que ja estava prevista en el Plans Normatius de l’any passat i el de l’anterior.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El Ministeri de Recerca i Innovació de l’Estat té dues gran activitats principals per finançar la recerca pública. Una, és la Agencia Estatal de Investigación (AEI) que finança projectes i personal jove i que ha augmentat el seu pressupost fins a més de 1.300 milions d’euros i l’altra és el CSIC que finança centres i personal fix amb un pressupost de més de 1.100 milions d’euros per 2022. En el pressupost de la Generalitat per 2022 la partida per recerca és d’uns 350 milions d’euros. Les dues institucions de l’Estat tenen les seves estructures en suspens des de l’anul·lació en 2015 de la Llei d’Agències que les regulava. La AEI, prevista a la Llei del 2011, no es va constituir fins l’any 2016 i mantenint les normatives administratives essencials del Ministeri. El CSIC es troba des del 2015 sense cobertura legal pròpia i ha incorporat nous Organismes de recerca deixant-lo amb una estructura difícilment operativa.

El nou Ministre d’Universitats definia el sistema polític espanyol de quasi federal. És probable que així sigui, però la coordinació entre els diferents nivells d’actuació típica dels sistemes federals és en recerca a Espanya pràcticament inexistent. Els grups de recerca de Catalunya depenen de l’Estat pel seu finançament. A Catalunya hi ha 13 centres del CSIC dels quals 7 són centres mixtes amb universitats o altres institucions que depenen de la Generalitat. I l’experiència catalana (i basca) de gestió de personal i centres és especialment interessant. Tot semblaria indicar que, en un moment en que s’estan definint les legislacions de la recerca i les Universitats a Catalunya i a Espanya, hi hauria camp per una tasca coordinada que aparentment afavoriria a les dues parts i a la ciència que es fa a Catalunya i a Espanya. Per ara no hi ha cap indicació de que les noves actuacions vagin en aquesta direcció.