El millor i el pitjor del 2021

Més enllà de les polítiques contra el canvi climàtic que han emprès els estats de tot el món, entre els quals destaquen els europeus, el més rellevant és la consolidació d’una consciència col·lectiva a favor del medi ambient. La cura del planeta no és una més de tantes modes efímeres, és una prioritat que ha vingut per quedar-se i té com a principal valedor una ciutadania que pressionarà cada cop més les empreses i els governs. A més, anem comprovant com, malgrat els costos inicials, la transició verda es pot convertir ràpidament en un factor de creixement econòmic, benestar social i cohesió territorial.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per la seva banda, en el terreny negatiu, resulta preocupant com encara no acabem d’assumir que, de la mateixa manera que l’equilibri ecològic es veu altament amenaçat, la pau social també pot explotar el dia menys pensat. La pandèmia ha accelerat uns desequilibris que venien de lluny i que cada dia resulten més insostenibles. No obstant, el debat públic no respon a la gravetat del moment, ja que les discussions són les mateixes de fa uns anys, quan les circumstàncies eren molt diferents. Així, mentre el malestar ciutadà s’engrandeix i enquista, el debat es limita a si dos punts més o menys d’IRPF, o si un o altre ajust del mercat laboral. I no és això. El que està en joc són les mateixes bases de la nostra democràcia, la manera d’organitzar-nos socialment i econòmicament. 

I com passa amb la transició verda, un nou contracte social, o com vulguem dir-li, també portaria a un creixement i cohesió social més grans. Però alguns creuen que sortirien perdent. I resulta que, tot i que són ben pocs, manen molt. ¡Bon Any Nou!