Lla foguera

L’Inda de la teva família

Tota opinió política té cert punt de carcassa, sota cada discurs hi ha una persona que no està pensant el que diu, a qui li importa poquíssim el que li estàs deixant anar, i que no obstant és allà sempre que la necessites

2
Es llegeix en minuts
L’Inda de la teva família

L’altre dia vaig sentir a la ràdio una guia de recomanacions per sobreviure a les discussions polítiques en sopars familiars. La cosa anava mig de broma mig seriosament, o era una d’aquelles seccions d’humor sota les quals s’endevina una preocupació real, almenys per als qui es col·loquen davant del micròfon. Estava confeccionada per gent molt compromesa i progressista per a gent molt compromesa i progressista que pateix, en aquestes dates tan assenyalades, per haver de compartir estovalles amb familiars de Vox o fans de l’Ayuso.

Jo ho escoltava i, mig de broma mig seriosament, pensava que una de les millors coses del Nadal és precisament aquesta tensió que provoca a la superfície de les bombolles ideològiques en què ens posa la polarització. La família, que no sol ser monolítica quant a les opinions polítiques, és la nostra vacuna contra el tribalisme. Es comparteix el menjar i el temps amb qui la resta de l’any són reduïts a caricatures digitals. Durant uns quants dies, les idees antagòniques se’ns presenten en persones que, no obstant, estimem. Al contrari del que passa a les xarxes, on en comptes de persones hi ha opinions, i on ens presentem davant els altres com a pancartes parlants.

Notícies relacionades

Amb una mica de sort en cada família hi haurà, com al plató de La Sexta Noche, un Inda, un Maestre, una Beni i un Marhuenda. Diran coses que t’irriten, aixecaran la veu, t’interrompran i et punxaran. Serà hora de posar en pràctica tot l’après en aquests programes crispats, utilitzar la demagògia i la retòrica barata, agafar-se a qualsevol incongruència per presentar les teves pròpies incongruències, rebaixar-se en el to i en les proclames, frivolitzar i tremenditzar alhora, portar la discussió al límit de l’insult i, mentrestant, anar brindant i destensant mentre l’àvia demana que hi hagi pau.

No ens fa falta una guia de supervivència per a aquestes situacions, sinó recordar que és un privilegi passar unes quantes vegades a l’any per darrere la tramoia del circ polític i constatar que, quan ens posem a discutir, en realitat tots ens estem disfressant una mica. Que tota opinió política té cert punt de carcassa i que sota cada discurs hi ha una persona que no està pensant gaire el que està dient, a qui li importa poquíssim el que li estàs deixant anar tu, i que no obstant sol ser allà sempre que la necessites.