Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Em pesa Zemmour
No m’enfrontaré al seu nom a les paperetes electorals. Les possibilitats de trobar-me amb un votant seu són ínfimes. No hauré d’escoltar els seus arguments en cap debat que afecti el meu vot. Però, tot i així, em pesa Zemmour. Em pesa aquest candidat a la presidència francesa, més a la dreta de Le Pen. Em pesa la seva càrrega dramàtica, els seus dots comunicatius, la seva provocació sense cap barrera moral. Em pesa la seva reivindicació del règim de Vichy, assegurant que va salvar els jueus francesos al deportar, només, els jueus estrangers. ¡I ell és jueu! Em pesa el seu «allunyarem de les aules dels nostres nens el pedagogisme, les ideologies esquerranes proislam i LGTB». Em pesa perquè, tot i que no tindré la seva papereta a les meves mans, l’alè del seu odi, del seu menyspreu, sí que és capaç de travessar fronteres. La fetor d’aquests espectres convocats i exhibits sí que enverinen el nostre aire. I dona ànim a la xenofòbia, el nacionalisme excloent i els debats enverinats que ja campen al seu aire sota la terra que trepitjo.
Em pesa Zemmour perquè cada vegada són més Zemmour. I més desacomplexats. I més presents. Em pesen perquè un dia els vam creure desterrats, relegats al museu de l’horror, i ara tornen. I continuen vius.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
