Nova pel·lícula de Disney Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’emoció viva d’‘Encanto’

És una producció plena de tendresa i humor, on veiem la família protagonista flaquejar i enfortir-se davant l’adversitat, enfrontant-se a les seves pors més grans

1
Es llegeix en minuts
L’emoció viva d’‘Encanto’

‘Encanto’, la nova pel·lícula de Disney, explica la història dels Madrigal, una família que viu en una casa màgica, en un poble amagat a les muntanyes de Colòmbia. Alma, l’àvia Madrigal, perd el seu marit, Pedro, intentant sobreviure al desplaçament forçat a Colòmbia. Com ho van fer milions de famílies, van haver de deixar enrere la seva casa per poder salvar els fills d’una vida de violència. En la fugida, Pedro perd la vida defensant la seva família, i deixa Alma sola amb tres nadons. En aquell moment, els Madrigal són beneïts amb una espelma màgica que els proporciona una llar, la seva Caseta, alhora que fa sorgir muntanyes al voltant per protegir la zona de futurs invasors i així fundar un poble pròsper, que anomenen Encanto. La Caseta en qüestió és un palauet amb vida pròpia que protegeix i ajuda els Madrigal en el dia a dia. Tots els integrants de la família Madrigal tenen poders especials, menys la nostra protagonista, Maribel. Stephanie Beatriz, a qui vam conèixer amb el nom de Rosa Díaz en l’aclamada sèrie de televisió ‘Brooklyn nine-Nine’, dona veu a Maribel, i encapçala així un elenc gairebé completament colombià, amb talents com María Cecilia Botero, John Leguizamo i Angie Cepeda, entre d’altres.

Dirigida per Byron Howard, Jared Bush i Charise Castro Smith, i escrita per Bush i Castro Smith, amb cançons escrites per Lin-Manuel Miranda, ‘Encanto’ és una pel·lícula plena de tendresa, humor i emoció viva en què veiem la família Madrigal flaquejar i enfortir-se davant l’adversitat, enfrontant-se a les seves pors més grans. En la seva història veiem el valor de la família i com de difícil és estimar-se i acceptar-se a un mateix, quan basem la nostra identitat en la satisfacció dels qui més estimem. Sense pretendre-ho, podem acabar sent esclaus del que imaginem que són les expectatives dels nostres familiars, i enterrar qui som i el que realment volem, i normalitzar la misèria com a part del dia a dia. Compte, ens diu ‘Encanto’, d’oblidar-nos d’estimar-nos a nosaltres mateixos per tant voler ser per als altres.

Temes:

Cine Disney