Recollida de residus porta a porta: l’hora de les grans ciutats

La recollida de l’orgànica es va anar estenent i la ciutadania va adquirir l’hàbit de dipositar-la al contenidor conegut com “el marró”. Però els esforços aviat es van estabilitzar. De fet, a l’AMB es constata un estancament de la recollida selectiva entorn al 37% des de fa 10 anys.

Calia donar un nou impuls amb sistemes de recollida més eficient, en quantitat i qualitat. I a partir de l’any 2000, amb municipis pioners com Tiana, es va començar a mostrar el sistema com el més eficient per a l’orgànica i altres fraccions selectives com el paper i el cartró, i els envasos. Els resultats van ser immediats, espectaculars i continuats. La recollida selectiva s’ha mantingut sempre per damunt del 80%, assolint prop del 87% l’any 2020, fent de Tiana un municipi referent a l’AMB i a tot Catalunya.

Actualment, 240 municipis catalans han implantat la recollida porta a porta, i més de 130 tenen previst fer-ho els propers anys. Aquest és en si mateix un gran repte: saber trobar les modalitats d’implantació de recollida porta a porta que més s’escaigui a cada municipi. És el que està plantejant l’Ajuntament de Barcelona, definint un model per a la ciutat que s’ajusti a les seves singularitats i a les necessitats de les veïnes i veïns. I les dades parlen per si soles. Al barri de Sant Andreu s’ha assolit un 80% de recollida selectiva, mentre els valors de recollida selectiva a mitjans de l’any 2019 a la ciutat de Barcelona van ser del 38%, i a Catalunya d’un 46%.

El mèrit d’aquest èxit compartit és fonamentalment de les veïnes i veïns de Sant Andreu que, malgrat la necessitat d’adoptar uns nous hàbits més exigents, han entès que valia la pena fer aquest esforç amb l’ànim de contribuir a la millora ambiental i pel bé del conjunt de la societat.

El porta a porta és, ara mateix, la manera més eficient d’assolir els objectius establerts per la Unió Europea per a l’any 2035: un 65% de reciclatge de residus municipals i un màxim del 10% de residus municipals a abocador. A Catalunya, l’any 2020 vàrem assolir una taxa de reciclatge del 39%. Tenim, doncs, molta feina a fer. És un repte que ens compromet a tots i totes: Govern, ciutadania, empreses i ens locals.

Per això, ara és l’hora de les grans ciutats. Sense que les grans ciutats del país donin els passos ferms i adequats no ens en sortirem. Algunes estan avançant en aquest sentit, com han fet grans urbs d’arreu del món (Milà, Brussel•les, Munic, Anvers, San Francisco o Seül). Així, municipis com Lleida o Barcelona ja han començat a implantar gradualment la recollida porta a porta, mentre Vilanova i la Geltrú i Ripollet tenen previst fer-ho properament. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En el marc de l’emergència climàtica, cal tenir present que recollir l’orgànica de forma eficient comporta també un estalvi d’emissions de CO2. En aquests darrers 25 anys hem recollit selectivament 6,3 milions de tones d’orgànica, amb un estalvi d’emissions d’1,5 milions de tones CO2eq respecte a si haguessin anat a parar a l’abocador. Dit d’una altra manera, s’ha estalviat el CO2 produït per 1,5 milions de cotxes.

Tots aquests elements deixen clar que cal avançar en la implantació del sistema porta a porta com a sistema més eficient per a propiciar una recuperació de materials dels residus, en especial l’orgànica. Perquè volem transitar cap a una economia circular, perquè tenim el ferm compromís d’abordar l’emergència climàtica, perquè hem de protegir la biodiversitat i els nostres sòls, perquè volem millorar la salut i qualitat de vida de la ciutadania. Perquè amb els residus ens hi juguem tant, que no s’hi juga.