Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El riure tonto

Seria un bon moment per incloure en el temari escolar les diferents llengües que es parlen a Espanya

1
Es llegeix en minuts
El riure tonto

No van tardar a demanar disculpes. No quedava cap més remei. Les rialles en un programa de RNE, per com es pronunciaria tal sèrie o tal altra en català, els van quedar definitivament tristes. Va ser d’aquestes mofes que només desqualifiquen qui les fa. Per cofoisme, per ignorància, per ranciesa. A Corea del Sud deuen estar rient tot el dia repassant els noms que han posat a la resta del món a ‘Ojingeo Geim’ (‘El juego del calamar’, en castellà. Ha ha ha. Em pixo). 

Ara que estem analitzant les virtuts i les xacres del nou decret d’educació –el difícil equilibri entre combatre l’abandonament escolar i no devaluar l’esforç– seria un bon moment per incloure en el temari escolar les diferents llengües que es parlen a Espanya. No es tracta de dominar el català, el basc, el gallec o l’aranès. N’hi hauria prou de conèixer-los prou per valorar-los i respectar-los. Per considerar-los una riquesa i no un caprici, menys encara una arma llancívola. Per saber que formen part dels afectes de tanta gent, que són motiu d’orgull i sinònim d’identitat, memòria i futur. En definitiva, conèixer-los prou per no continuar fent el pena amb bromes sense cap gràcia.