Òmicron: paciència i prudència

Es pensa que l’òmicron pot haver sorgit per una infecció crònica en un pacient immunocompromès i que hagi circulat cert temps sota el radar. Moltes de les mutacions que presenta podrien, sobre el paper, augmentar-ne la transmissibilitat o fer-la més resistent a la immunitat conferida per les vacunes actuals. Però només les dades ens diran si la interacció entre totes aquestes mutacions té un impacte real.

Les primeres dades vindran segurament del laboratori en les pròximes setmanes, i ens donaran una idea de si aquesta variant és menys reconeguda pel sèrum de persones vacunades o convalescents. És probable que hi hagi una pèrdua d’efectivitat de les vacunes, fins i tot més gran que l’observada amb la variant delta, però esperem que la protecció contra malaltia greu i mort es mantingui. Sobretot si reforcem la immunitat amb terceres dosis en les poblacions més vulnerables. Altres dades importants vindran de la clínica, i ens diran si la variant provoca símptomes més greus (o menys), i en quins grups d’edat. Quant a l’impacte sobre els pocs tractaments antivirals que tenim avui dia, és probable que aquells basats en anticossos monoclonals perdin efectivitat a causa de les mutacions a la proteïna Spike, però els antivirals desenvolupats per Merck i Pfizer (i que aviat arribaran al mercat) haurien de funcionar igual de bé.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Finalment, les dades més rellevants seran les epidemiològiques, que ens diran si l’òmicron és capaç de desplaçar la –ja per si mateixa molt transmissible– delta. Si no és el cas, llavors una capacitat més gran d’evadir la immunitat o una virulència més gran seria menys rellevant (com va succeir amb les variants beta o gamma). Si resulta ser encara més transmissible que la delta, llavors és possible que hàgim d’afrontar una nova onada de casos i d’hospitalitzacions, sobretot en persones vulnerables o no vacunades.

La variant ja s’ha identificat a diversos països europeus, per la qual cosa tancar fronteres no és la solució. La solució és frenar l’aparició i/o propagació de noves variants mitjançant la distribució equitativa de vacunes en àmbit global. Sud-Àfrica i Botswana són els països amb més percentatge de vacunació a l’Àfrica, i tot i així no arriben al 40% de persones amb la pauta completa. Com menys gent estigui vacunada, més probabilitat hi ha que continuïn sorgint noves variants i es propaguin. És urgent també que tots els països reforcin la seva vigilància genòmica i comuniquin la informació de manera ràpida i transparent (com va fer Sud-àfrica). De moment, paciència per tenir més dades i poder treure conclusions. I prudència mentre les tenim.