Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

3
Es llegeix en minuts
Prou violències masclistes: ens hi va la vida

CC BAIX LLOBREGAT

Dotze dones assassinades a Catalunya en el que portem d’any. Dones mortes pel fet de ser dones. Tres violacions, cinc abusos sexuals i tres agressions cada dia. Ahir, avui i demà. I aquestes són només les xifres denunciades. Les violències masclistes són una xacra que hem d’erradicar, i això ho hem de reivindicar i lluitar cada dia, no només avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Les violències masclistes són una vulneració dels drets humans, una llosa per a una societat que es vol democràtica i lliure. Els feminicidis són la seva expressió més insuportable, però sovint són la culminació de moltes violències prèvies i amagades, com la sexual, l’econòmica, la psicològica, la digital o la vicària. Darrere d’aquestes violències hi ha la cultura del masclisme de molts anys enrere, el patriarcat que legitima i perpetua les discriminacions que patim de manera quotidiana. El masclisme continua contaminant les relacions socials i familiars de la nostra societat, i l’hem de tallar de soca-rel.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Patim el masclisme a tot arreu. A casa, al carrer, a l’escola, al transport públic, en l’esport, en la política, a la feina. A les presons. I l’hem de combatre des de tots els àmbits, començant per l’institucional. Sovint ens trobem que, en l’atenció a les dones que han sigut víctimes d’aquesta violència, les administracions, la justícia i els mitjans causen una revictimització, perquè qüestionen el seu relat i el fan repetir una vegada i una altra. Si no parem aquesta revictimització, moltes dones continuaran sense confiar en el sistema i no presentaran cap denúncia.

Hem d’abordar també l’àmbit educatiu i introduir l’educació en sexualitats. L’alumnat ha d’aprendre a viure la sexualitat des de l’autonomia, el respecte i la igualtat. Necessita conèixer el propi cos, i l’hem d’ajudar a trencar mites i tabús, com per exemple els relacionats amb la menstruació. Cal treballar, també, el consentiment sexual per prevenir violències i per saber construir relacions afectives igualitàries. Un tipus de relacions que, sens dubte, no s’aprenen a través de la pornografia, on es legitima una violència sexual brutal.

Parlem de violència contra les dones i no remarquem prou que els agressors són els homes. És un deure inexcusable que tots els homes s’impliquin en l’erradicació de la violència masclista en qualsevol de les seves expressions. Cal que els homes reaccionin davant les actituds masclistes i les assenyalin, perquè és en les actituds, en els valors, en el dia a dia, on es coven les violències. I només acabant amb el masclisme acabarem amb les seves violències.

Com a societat hem de dir prou. Les dones no som un objecte ni som la propietat de ningú. No som culpables de provocar cap abús. No som inferiors ni mereixem cobrar menys per la mateixa feina. Podem ocupar càrrecs de responsabilitat i prendre decisions com qualsevol home. I mereixem gaudir de drets i llibertats reals, no només escrits en un paper. ¿Com pot ser que, en el dia d’avui, una dona rebi una remuneració un 23% inferior a la d’un home pel mateix treball? ¿Com pot ser que les dones sempre paguem un preu molt més alt per qualsevol crisi socioeconòmica? Hem de fer front a aquesta situació amb contundència, de forma radical, i des de tots els àmbits.

Quan parlem d’igualtat parlem de justícia social. O aconseguim la igualtat real entre homes i dones, o sempre hi haurà una ciutadania de primera i una de segona. Amb aquest convenciment, des d’Esquerra Republicana vam apostar per la creació de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, que treballa perquè la perspectiva de gènere s’incorpori de forma transversal en totes les polítiques del Govern i que impulsa accions contundents per combatre el masclisme i totes les desigualtats. El projecte de Pressupostos per al 2022 preveu duplicar fins als 30,5 milions d’euros la partida per prevenir, atendre i reparar les violències masclistes, i destina 26 milions d’euros a polítiques per garantir el dret a la conciliació i a les cures.

Notícies relacionades

Els feminismes han arribat al màxim nivell polític, però és vital que cada una i cadascun de nosaltres ens hi impliquem. Quan una dona és maltractada, quan es produeix un abús sexual, és tota la societat qui s’ha de sentir abusada i agredida. Cada cas de violència masclista ens fa una societat pitjor. I hem de dir prou. Ja n’hi ha prou de violències masclistes. Ens hi va la vida. Només acabant amb la violència i el masclisme podrem construir un país realment just i realment lliure.