Bronca per les pensions

Les càrregues, ja per si mateixes molt elevades, graven els col·lectius més transparents i que més aporten a la recaptació, les empreses i empleats vinculats per un contracte subjecte al règim general. Al seu torn, l’augment castiga aquest model de relació laboral, que és el que convé impulsar per acabar amb la precarietat. Així mateix, malgrat que l’augment no és excessiu, incideix directament en la competitivitat i desincentiva el nostre dens teixit de pimes, moltes de les quals van superant com poden una crisi rere una altra.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però potser el més rellevant és trobar-nos davant el final d’una trajectòria que ha resultat determinant per transitar per les pitjors conjuntures dels dos últims anys. Una dinàmica de consens que continuarem necessitant en els pròxims mesos, en què hem d’abordar la reforma laboral i acabar de concretar la del sistema de pensions. Tot això requereix una bona entesa entre els agents socials, atesa la impossibilitat de mínima aproximació entre els dos grans partits.

Sovint tinc la sensació que no interioritzem el moment que vivim. Dinàmiques d’enfrontament, que no tindrien més conseqüències en contextos d’estabilitat que hem conegut en el passat, resulten incomprensibles en les nostres actuals circumstàncies. Som en un moment de profundes mutacions com va passar, salvant totes les diferències, amb la revolució industrial, el crac del 1929 o la postguerra mundial. No estaria malament que, d’una vegada, ho assumíssim.