No em toquin els impostos

Al llarg dels segles hem anat aprenent. I hem vist com un augment dels gravàmens no necessàriament s’ha de traduir sempre en un increment de la recaptació en la mateixa proporció, sinó que pot incentivar l’elusió o l’evasió fiscal. I també com una rebaixa significativa dels impostos no necessàriament ha de derivar en un increment d’ingressos per augmentar l’activitat econòmica, com defensaria tot ultraliberal.

En essència, cal tenir un sistema tributari que cobreixi les necessitats i serveis públics essencials que hàgim decidit atorgar-nos com a societat. Pocs impostos i poc Estat suposen finalment més individualisme i més buscar-se la vida. Més tributs i més Estat hauria de suposar més redistribució de la riquesa. Hauria de ser així...

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En una situació com l’actual, sortint d’una crisi amb un rebot que perd certa intensitat però que encara es manté, no sembla el millor moment per canviar les regles fiscals. Tret que sigui per impulsar el creixement. El dubte és si això s’aconsegueix amb pujades d’impostos. Potser s’aconseguirà més amb determinades pujades o baixades selectives; o esperant que la situació econòmica es normalitzi per anar cap a una fiscalitat més justa.

Com s’ha vist en altres períodes, les pujades tributàries generalitzades o dirigides a determinats segments de la població, com podrien ser les rendes més altes o els patrimonis elevats, no sempre es tradueixen en augments equivalents de la recaptació i poden empitjorar la competitivitat. Per això patronals com Foment del Treball, Pimec i l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) es comencen a inquietar. I insisteixen que, ara com ara: no ens toquin els impostos.