Un sector d’enhorabona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Més lectors, més llibreters
Si és vostè del 51,7% dels espanyols que va comprar un llibre durant el 2020, li dono les gràcies
Si resulta ser veritat que els números canten, o el que és el mateix, que les xifres sonen clar, alt i afinat, caldrà convenir que pel que fa a la venda de llibres i l’augment de lectors i llibreries obertes en aquest país al llarg de l’últim any, les estadístiques canten ‘La Traviata’, ‘Rigoletto’ i el repertori verdià al complet. ¡Quina manera de cantar! I quina manera, també, de comptar. Comptin. Facin sumes, ara, amb mi. I cantin també, si és això el que els demana el cos en vista dels resultats. En plena pandèmia, i quan l’habitual era restar i restar (vides, llocs de treball, sous, passejos, abraçades), resulta que el nombre de lectors freqüents, els que llegien almenys una vegada a la setmana, sumava i sumava fins a arribar al 68,8% de la població. Un total impensable abans de l’aparició del virus.
Si és vostè del 51,7% dels espanyols que va comprar un llibre durant el 2020, permeti’m que li doni les gràcies, perquè és vostè el causant que en aquest moment i en aquest país s’estiguin obrint més llibreries que mai. Bastantes més que no es tanquen. Amb independència del que aquesta dada ens vingui a dir de la salut cultural del país, el meu agraïment és purament personal i no exempt d’egoisme. ¿Per què? Doncs perquè l’augment de llibreries fa que augmenti el nombre de les meves visites, cosa que vol dir que augmenta també la freqüència dels meus passejos cap als diferents (i distants) barris de la ciutat on són, el que vol dir que camino molt més que fins ara, el que vol dir, en definitiva, que tot redunda en benefici del meu propi estat de salut, tant física com mental. Gràcies, doncs, a l’anònim lector que tant m’afavoreix.
Notícies relacionadesResultat d’una de les meves recents caminades llibresques he tornat a casa amb un llibre «petit, pelut, suau, tan tou per fora que es diria tot de cotó, que no porta ossos» (els meus respectes al mestre Juan Ramón). Si dic petit és per la seva mida, si dic pelut no és pels crins, que no en té, sinó pel tacte amable de la seva coberta rústica, i si dic suau és perquè la seva lectura m’ha resultat una llarga abraçada de 288 pàgines rematada, a l’acabar, amb un ampli somriure, suma de satisfacció, emoció i admiració a parts més o menys iguals.
Els parlo d’‘Una joven pareja’ (Pepitas de calabaza), el nou llibre de Marcos Ordóñez. La història de l’Iván i la Patricia, de casa seva a la Floresta, d’alguns bars amics i de molts amics als bars. Un relat d’amor i joventut, lluminós i vital, de quan «encara no se’ls havia mort ningú». Amb els diàlegs més frescos, aguts i creïbles que he llegit en molt temps. I amb la banda sonora (característica aportació d’Ordóñez a totes les seves novel·les) d’un temps en què Sisa ballava amb Robert Flack, The Kinks amb el Gato Pérez i Ramones amb tots alhora. Un llibre eminentment optimista. Dels que fan més llibres, més llibreters i, per descomptat, moltíssims més lectors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
