Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tot i que només sigui per imatge
El canvi d’actitud dels populars sobre la renovació dels òrgans constitucionals respon, sens dubte, que a una part del seu electorat li agradaria veure un PP més pactista
És indubtable que al PP li va bé a les enquestes. Pràcticament totes, amb la notable excepció del CIS, el situen per davant del PSOE i amb possibilitats de formar Govern en aliança amb Vox. Si aquests resultats prospectius estan relacionats amb la seva implacable oposició a l’Executiu de Pedro Sánchez els populars no haurien de canviar res de la seva estratègia. Dos anys més d’assetjament i demolició i després de les eleccions, a la Moncloa. Però no els ha de semblar tan senzill. ¿Per què si no, després de mesos de bloqueig, s’haurien mostrat disposats a pactar la renovació dels organismes constitucionals? Aquest canvi d’actitud, realitzat d’un dia per l’altre, respon, sens dubte, que a una part del seu electorat, al més moderat, que absorbiran de Cs, li agradaria veure un PP més pactista. Segurament també que en aquest assumpte han perdut la batalla de l’opinió pública, perquè ha calat la idea que si no hi ha renovació d’institucions com el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és perquè els populars no volen.
Sempre és una bona notícia que el PP es distanciï de la ultradreta i es presti a arribar a acords amb el Govern. En particular entorn d’uns organismes que, per mandat constitucional, haurien d’haver sigut renovats fa temps per garantir el normal funcionament de les institucions democràtiques. Per això és tan important saber que els populars han sintonitzat bé amb el ministre de Presidència, vicepresident de facto, Félix Bolaños, i que aquesta harmonia pot ajudar a desencallar les negociacions, de manera que els membres de quatre organismes poden ser reemplaçats immediatament i els del CGPJ, ben aviat. Amb cessions per les dues parts, és clar, i sempre que res es creui al camí d’uns acords, que s’han demostrat tan sensibles, que almenys en dues ocasions anteriors van acabar diluint-se en el no-res. Si aquesta vegada es consoliden i es recupera la normalitat democràtica, potser cal agrair-ho a una simple qüestió d’imatge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
