Unió Europea Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’Europa de ferro

Les sancions contra Polònia, Hongria o el Regne Unit no són el millor camí, però la qüestió és saber si n’hi ha un altre i no sembla que la UE tingui més opció que començar a mostrar pes

2
Es llegeix en minuts
L’Europa de ferro

YVES HERMAN

¿Recorden l’endevinalla aquella que qüestiona què pesa més, si un quilo de ferro o un de palla? Doncs, tot i que el dilema sembli banal, potser convingui per explicar quina força té la Unió Europea en un moment crític en què els enemics es multipliquen, tant fora com a dins, amb amenaces no menors. ¿Palla o ferro? El dilema està servit i almenys, en aquesta ocasió, la UE amenaça de treure el puny.

Així ho està deixant entreveure amb Polònia i Hongria, dos membres díscols, que no deixen d’aprofitar els drets que té estar dins del club per obtenir tots els seus beneficis, mentre rebutgen les seves obligacions. El repte que planteja Polònia, supeditant qualsevol llei europea a la legislació nacional, no només no hauria de ser acceptable, defineix un camí de tornada al passat, més que una proposta per enfortir la sobirania compartida en un espai comú. La Comissió Europea està considerant tallar part dels fons previstos al pressupost, utilitzant una norma recent que permet castigar els països membres si qüestionen les lleis comunitàries i l’obligació de complir els acords. Hongria podria seguir el mateix camí i és que en els dos països governen partits i líders ultranacionalistes que no només qüestionen la UE, també minen les seves pròpies democràcies i l’Estat de dret ¿Quin és el camí? Mostrar mà de ferro sens dubte hauria d’ajudar a entendre que la causa ultranacionalista no té recorregut, però tot i que a Polònia i Hongria governen, la força d’aquests moviments ultra ha crescut a tot el continent i mesures molt contundents podrien fer que a França, els Països Baixos, Espanya o Itàlia els partits d’ultradreta, tots ells antieuropeus, agitessin el fantasma del retorn a sobiranies nacionals, per continuar guanyant terreny en un moment en què hi ha molt descontentament i la crisi pel coronavirus ha colpejat econòmicament una bona part de la població. 

Notícies relacionades

Una cosa semblant passa amb el Brexit, quan crèiem que tot estava lligat el Govern britànic amenaça amb no complir els acords de comerç fixats amb Irlanda del Nord per impedir una frontera física amb l’altra Irlanda, al sud de l’illa que comparteixen. Tal com es prodiga el Govern de Boris Johnson contra la UE, la sortida està lluny d’aparcar problemes i no s’assembla gens a una separació amistosa. Els Estats mes influents de la UE, amb França i Alemanya al capdavant, ja han anunciat que, si cal preparar-se per al pitjor, les mesures seran dures. Aquí les sancions consisteixen a trencar acords de tarifes amb el Regne Unit, un punt d’inflexió crític que mostraria si Europa té poder. 

¿En té? Les sancions no són el millor camí, però la qüestió és saber si n’hi ha algun altre i no sembla que la UE tingui molta més opció que començar a mostrar pes. Encara que només fos per l’efecte visual, tots estarem d’acord que es decanta abans la balança si, en comptes de palla, hi anem posant una mica de ferro. 

Temes:

Unió Europea