Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Guió sagnant
La lluita per la igualtat ha sigut llarga i costosa. Ho està sent
Un nou crim masclista. Una dona assassinada pel seu marit a Vitòria. Després, l’home s’ha suïcidat. A la vivenda, els seus dos fills. No hi havia denúncies prèvies, però la parella estava en tràmits de separació. ¿Quantes vegades s’ha redactat el mateix crim? Canvien els noms, les armes, els llocs, però sempre el mateix guió. ¿En quin punt va començar a gestar-se la tragèdia? ¿Quant hauria de retardar-se la moviola per evitar el fatal desenllaç? Quan parlem de patriarcat, parlem d’això. De la terrible herència de l’autoritarisme i la submissió, d’uns rols que pesen, desfiguren, llasten les vides. De les dones, evidentment. Però també de tants homes atrapats en una espiral de violència.
En aquesta època confusa, la idealització del passat s’ha convertit en un corrent que guanya adeptes. Dies pretèrits que es candeixen a conveniència i es redibuixen com una espècie de paradís perdut. Un nirvana lliure de les presses i serveis tecnològics. Però aquell passat està consolidat en una legió de dones sotmeses, persones considerades de segona, amb molts deures i escassos drets. La lluita per la igualtat ha sigut llarga i costosa. Ho està sent. Només queda avançar.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
