Després de l’apagada digital Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Hipercapitalisme vigilant

Algoritmes, criptomonedes, kilowatts hora, estructures ‘offshore’: intensifiquen el setge conceptes tan intangibles com acerats

2
Es llegeix en minuts
FILE PHOTO  Silhouettes of mobile users are seen next to a screen projection of Facebook logo in this picture illustration taken March 28  2018  REUTERS Dado Ruvic File Photo

FILE PHOTO Silhouettes of mobile users are seen next to a screen projection of Facebook logo in this picture illustration taken March 28 2018 REUTERS Dado Ruvic File Photo / Dado Ruvic / Reuters

Després d’haver fregit la pobra gosseta Laika a bord de l’‘Sputnik 2’, després que Iuri Gagarin, el primer cosmonauta, tornés al planeta blau per estavellar-se contra la fama i el vodka, els russos s’apressen ara per ser els pioners en filmar una pel·lícula a l’espai, i ja han llançat l’equip de rodatge cap a les altures des del cosmòdrom de Baikonur, a les estepes d’Àsia Central. La veritat, no es comprèn bé l’afany sideral, quan la ciència-ficció autèntica, l’esgarrifança còsmica, es troba aquí a baix, a peu de carrer, darrere de la porta. A un virus diabòlic d’origen animal que va apilar pors i taüts, es van superposar una nevada de nom ‘Filomena’, que deixa’t de Miguel Strogoff amb el correu del tsar pels confins de Sibèria, i un volcà que fa tres setmanes que vomita lava de les entranyes terrestres. Tampoc seria estrany que la pujada del preu de la llum arrossegués a poc a poc els hàbits domèstics cap a l’edat mitjana, a preparar el sopar a la llum de les espelmes i a dormir amb la samarra posada per entrar en calor. Per si fossin pocs els ingredients distòpics, els britànics van a calbot net per falta de combustible, a l’estil ‘Mad Max: més enllà de la cúpula del tro’ (per culpa del Brexit, per cert, també costa molt trobar a les botigues mostassa Colman’s, la que pica de veritat).

En un nou gir dramàtic del guió, l’altre dia van caure de cop Facebook, Whatsapp i Instagram per una fallada tècnica. A mi em va agafar l’avaria enviant-li una xorrada a una amiga, però ¿i si s’hagués tractat d’una cosa important? ¿Quants missatges transcendents, dels de vida o mort, es van quedar suspesos en els llimbs durant sis hores? Sovint les coses ocorren o deixen de succeir per molt poc, per la mitja lluna d’una ungla. ¿I si un dia es produeix una apagada irresoluble? Espanta pensar en la dependència que s’ha anat generant entorn a aquests monopolis de la comunicació i la informació, als quals es regala graciosament dades personals, corporacions capaces no només d’influir en els comportaments de la gent corrent, sinó també d’atiar odis i manipular el resultat d’unes eleccions. Hipercapitalisme vigilant, en diuen. ¿S’és a temps de posar-hi límit? ¿Encara? 

Notícies relacionades

Un vent brut escombra el món de banda a banda. S’escampa la sensació de vigílies. Cada pas de rosca sembla arrossegar amb si el presagi d’una catàstrofe. Algoritmes, criptomonedes, kilowatts hora, estructures ‘offshore’, fideïcomissos, paradisos fiscals, societats instrumentals i altres conceptes tan incorporis com tenaços intensifiquen el setge, mentre el comú dels mortals intenta aferrar-se al que de veritat ens fa més humans, que de vegades també és intangible: la compassió, l’amor, la bellesa, el pòsit que deixen els llibres... Una etapa frontissa, una nova era, un canvi de rumb, però ¿cap a on?

Mentrestant, el rei emèrit pensa en el seu comiat. A Espanya s’enterra molt bé, diuen.