Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El risc d’embalsamar el català
No es protegeix la llengua amb boicots a la creació catalana en castellà ni amb denúncies a treballadors precaris que amb prou feines xampurregen un ‘bon dia’
La manera en què els adolescents es relacionen entre ells i amb el món s’ha transformat en pocs anys. Els seus canals d’entreteniment i informació s’escapen de les jerarquies establertes. L’ordinador i el mòbil s’han convertit en les seves pantalles favorites i una legió de ‘yotubers’ i ‘streamers’ acaparen la seva atenció. I allà, el castellà, si no l’anglès, guanya per golejada. Es tracta de continguts, també de referents i de models d’imitació o aspiració.
El 2020 es va emetre la sèrie ‘Drama’, una comèdia juvenil. En aquesta, el català i el castellà ensopegaven amb tanta normalitat com pasa al carrer. El seu bilingüisme va ser criticat com un atac al català. Però, en realitat, era una defensa. I un èxit d’audiència. No es protegeix la llengua amb boicots a la creació catalana en castellà ni amb denúncies a treballadors precaris que amb prou feines xampurregen un ‘bon dia’. L’autèntica amenaça del català és que s’estan trencant els vincles emocionals entre la llengua i els més joves. Ells són el futur. Ells són els que marcaran la diferència entre una llengua embalsamada o una llengua viva. O deixem de projectar sobre el català l’anhel d’una puresa impossible o, senzillament, agonitzarà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
