Polèmica política Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Adeu, mare pàtria

Les paraules d’Aznar sobre el president mexicà no són fruit de cap deliri, sinó que s’emmarquen en una estratègia molt calculada de treure rèdit electoral de la nostàlgia imperialista i del racisme antiindígena

1
Es llegeix en minuts
Adeu, mare pàtria

Tarek / PP

José María Aznar va ser la setmana passada el merescut protagonista de portada de ‘La Jornada’, un dels principals diaris mexicans. Una caricatura gegant de l’expresident vestit de Hitler, amb una creu gammada, i orelles de burro ocupava la seva pàgina principal. La vinyeta era només un exemple de la indignació mexicana a les paraules supremacistes d’Aznar sobre el president de Mèxic i la seva defensa dels indígenes. Malgrat el que pensi Aznar, secundat per Vargas Llosa i tota la dreta extrema mediàtica que fan veure que són del PP per no confessar que són de Vox, el substancial no són els seus exabruptes de conqueridor, sinó la reacció dels conquerits. El realment transcendent és que riure’s dels asteques o els maies, i suggerir que la civilització americana és fruit de l’evangelització, com va fer l’expresident, és una cosa que la societat mexicana, peruana, argentina o colombiana ja no s’empassa, perquè el que s’ha descompost és precisament la idea de «mare pàtria» que defensa l’autoproclamat descendent dels colonitzadors.

Però la fantasia d’Aznar no és fruit de cap deliri, sinó que s’emmarca en una estratègia molt calculada de treure rèdit electoral de la nostàlgia imperialista i del racisme antiindígena: no és cap casualitat que, unes hores abans, Ayuso retragués al papa Francesc que hagués demanat perdó públicament pels pecats dels espanyols durant la conquesta. La presidenta madrilenya va proclamar que «l’indigenisme és el nou comunisme» i que el llegat d’Espanya «va ser portar precisament l’espanyol, i a través de les missions, el catolicisme i, per tant, la civilització i la llibertat al continent americà». Els ingredients d’aquest nou còctel són: llengua, Déu, llibertat i veritat davant els vermells separatistes indígenes d’Amèrica, un combinat àcid que a Madrid serveix per bloquejar definitivament l’últim intent de Casado de viatjar cap al centre, i que a l’Amèrica Llatina només pot accelerar el procés de descolonització i ‘desespanyolització’ final que no té marxa enrere. Patriotes que, curiosament, s’han carregat la mare pàtria.