Negociació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Diàleg a Catalunya, ¿per quan?

L’autèntic problema és que l’independentisme no assumeix que es tracta d’entrada d’un conflicte entre catalans i insisteix a parlar sempre en nom de tot Catalunya.

1
Es llegeix en minuts
Segunda jornada del debate de política general en el Parlament

Segunda jornada del debate de política general en el Parlament / Enric Fontcuberta (EFE)

Salvador Illa ha recordat a Pere Aragonès que el compromís al qual els republicans van arribar amb els socialistes per a la investidura de Pedro Sánchez incloïa diversos instruments de coordinació, no només la famosa taula de diàleg, negociació i acord polític entre el Govern d’Espanya i el de la Generalitat. El text firmat el gener del 2020 apostava per potenciar en paral·lel altres espais institucionals i parlamentaris, entre els quals la comissió bilateral Generalitat-Estat, recollida a l’Estatut, i una taula de partits al Parlament de Catalunya. La polèmica taula entre governs, bloquejada ben aviat per la crisi a l’Executiu de Quim Torra, es va tornar a posar en marxa fa unes setmanes, tot i que en l’últim moment Junts es va autoexcloure i va deixar el president Aragonès representant només ERC. La comissió bilateral per avançar en les qüestions pràctiques de l’autogovern també va reprendre l’activitat aquest estiu després de molts anys de paràlisi per culpa del procés. Però la cosa de què l’independentisme no vol ni sentir parlar és de la taula de partits catalans. El juliol passat, el PSC va presentar una moció per constituir un espai a Catalunya on acordar els grans temes del diàleg, però tant postconvergents com republicans la van rebutjar de ple amb el fal·laç argument que «entre catalans no hi ha cap problema». I és que, ja saben, aquí hi ha un «gran consens» a favor de l’amnistia i l’autodeterminació.

L’autèntic problema és que l’independentisme no assumeix que es tracta d’entrada d’un conflicte entre catalans i insisteix a parlar sempre en nom de tot Catalunya. L’octubre del 2017 anàvem de cap a un enfrontament civil si Carles Puigdemont hagués intentat materialitzar la secessió. En la seva intervenció del dia 10 davant el Parlament, entre les raons per suspendre aquella estranya declaració seva d’independència, va al·ludir que la pau entre catalans estava en perill. Per això, en l’imprescindible diàleg hi han de participar tots els partits catalans. Només així avançarem en acords que no siguin divisius ni estèrils.