Puigdemont inflamable

Puigdemont representa molt més del que és. Ni és brillant intel·lectualment ni és un polític memorable, però és hàbil, té una fe i un enemic. Un enemic que, a més, juga al seu favor. L’independentisme i el PP van saber retroalimentar-se oportunament. I la lluita continua. Ara, és Puigdemont i el sobiranisme més ultramuntà contra l’Espanya ultraconservadora, que, entre d’altres, encara manté bona part del poder judicial. Entre extrems hi ha el joc. 

Notícies relacionades

Doble xoc PSOE-Podem

Deu anys sense ETA

Líder populista, capaç d’aglutinar algunes de les personalitats més esperpèntiques de la nostra societat, sense més discurs que fer pinya contra l’enemic i desprestigiar-lo. Al vocabulari de Puigdemont, Espanya és el mal. Com que és l’infern, no fa falta distingir l’obra del PP de la del Govern central progressista. Malgrat les consignes dels seus, el seu efecte a Europa ja és molt escàs. Però per a l’estabilitat de Catalunya, també d’Espanya, és necessari trobar una solució per a Puigdemont. Complicat per a Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Poden perdre tantes peces en l’empresa que corren el risc de deixar-se una mica més que pell. Per acció o reacció, Puigdemont és material inflamable, i hi ha interessos dispars a prendre un llumí.