Cine i maternitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mares i filles
Tres pel·lícules extraordinàries presentades a Sant Sebastià estan connectades per la seva manera particular de parlar de la maternitat
Hi ha una cosa molt interessant en la coincidència en el temps de diverses pel·lícules similars. No té res a veure amb el ‘boom’ de determinats gèneres, tampoc amb la predominància en cada època de certs trets estilístics, ni tan sols amb els temes de moda. És una cosa més profunda. Em refereixo a la coexistència de diverses pel·lícules (o sèries, o llibres) que, de maneres diferents, aborden en un moment concret un assumpte molt específic. Se celebra aquests dies el Festival de Sant Sebastià; entre els títols projectats en el seu primer terç, s’han pogut veure tres pel·lícules extraordinàries. Una és ‘Petite maman’ (2021), el nou de Céline Sciamma (‘Retrato de una mujer en llamas’). Una altra és ‘Distancia de rescate’ (2021), en la qual Claudia Llosa adapta la novel·la de Samanta Schweblin. I la tercera és ‘As in heaven’ (2021), el devastador debut en el cine de la danesa Tea Lindeburg i l’única sense estrena prevista a Espanya.
Són tres pel·lícules diferents. La de Sciamma és un conte fantàstic. La de Lindeburg, un drama rural ambientat a Dinamarca a finals del segle XIX. I més difícil de delimitar, la de Claudia Llosa es mou entre el drama i el ‘thriller’ oníric. No obstant, les tres estan connectades per una manera bastant particular de parlar de la maternitat. És evident que es tracta d’un tema comú en el cine, que sempre és allà. També és obvi que la maternitat ha sigut molt present aquests anys tant en l’àmbit cinematogràfic com en el literari, sobretot (tot i que no exclusivament) en propostes concebudes per autores. Però, en el cas d’aquestes tres pel·lícules, no es tracta tant del tema com de la manera com s’aborda. En l’actualitat, hi ha dos tractaments molt habituals de la maternitat en pel·lícules i sèries: o la desmitifiquen o ens recorden que ni hi ha un sol model de mare ni un té per què ser millor que l’altre. No obstant, les directores citades, que també firmen el guió de les seves pel·lícules, aborden el tema d’una manera més abstracta i, alhora, més estimulant. És com si haguessin anteposat la intuïció a la reflexió per endinsar-se (sense por de no tenir respostes clares) en la complexitat, el misteri i l’exclusiu del vincle entre mares i fills i, en especial, entre mares i filles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
