Quart aniversari Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Deglutir l’1-O

Quatre anys després d’aquell 1 d’octubre, les circumstàncies ens han portat a una taula de diàleg. La diferència és substancial, però en positiu

1
Es llegeix en minuts
Deglutir l’1-O

LLUIS GENE

S’acosta l’1-O. S’esperen mobilitzacions, concerts, manifestacions i molta declaració. Han posat més esperances organitzatives en aquesta jornada que en la Diada. La diferència amb altres anys és que els polítics que van passar per la presó són al carrer gràcies als indults.

No hi ha dubte que aquell 1 d’octubre va ser un doble fracàs de l’Estat. D’una banda, la seva inoperància a l’hora de localitzar les urnes. Aquestes van ser presentades com a estrelles de cine al plató muntat per Jaume Roures. D’altra banda, una matussera actuació policial. Les imatges es van convertir en un èxit rotund per a l’independentisme i les va utilitzar de forma resolutiva.

Després només es va necessitar que les xarxes multipliquessin els impactes, de vegades amb falsedats, d’altres amb imatges veraces. La comunicació i la seva idea força ja estaven consolidades.

Clar que també l’Estat va demostrar solidesa, alhora que lentitud i seguretat, en els seus moviments. El discurs del Rei i la manifestació del 8 d’octubre van equilibrar el que era una evidència: que hi ha catalans independentistes i d’altres constitucionalistes. I que, afortunadament, Catalunya no és ‘un sol poble’. Com en totes les democràcies occidentals, hi ha de tot. 

Alguns intenten equiparar aquesta jornada a un èxit de la seva democràcia. Ja sabem que les democràcies fetes a mida són un engany. Va ser una jornada trista en què es va intentar igualar una urna a una acció democràtica. I així va acabar tot.

Per al processisme és viva la memòria de l’1-O. És un record pròxim i concret. Ajuda a entendre-ho tot com a objectiu en si mateix. O sigui, desgastar l’Estat. I allà segueixen molts.

Notícies relacionades

Però encara que el Govern central de llavors no estigués a l’altura de les complicades circumstàncies que li van caure al damunt, va aguantar.

Ara, després de quatre anys, les circumstàncies ens han portat a una taula de diàleg. La diferència és substancial, però en positiu. Ha emmudit el soroll dels helicòpters sobrevolant la ciutat, no es cremen contenidors i les cicatrius de l’asfalt han desaparegut. Tot igual. Sí. Però una mica millor.