La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’opi espiritual
La Xina ha prohibit que els menors utilitzin els videojocs més de tres hores a la setmana perquè considera un problema social l’addicció que generen, i responsabilitza les empreses de complir aquesta norma
La setmana passada, la policia nacional va haver de socórrer un pare que estava sent agredit pel seu fill de 18 anys al barri palmesà de Bons Aires. El xaval es disposava a sortir per anar a casa d’un amic a les onze de la nit per jugar a videojocs i el seu progenitor li va dir que ni parlar-ne a aquelles hores. Allà va començar la pluja de puntades de peu i cops que va acabar amb la intervenció policial, la detenció i una denúncia de maltractaments en l’àmbit familiar per a un noi que, segons els seus pròxims, està completament enganxat als videojocs, fins al punt de tornar-se agressiu si se li impedeix accedir a les màquines. L’hi vaig explicar a tall exemplificatiu a la meva filla, que a la seva tendra edat no concep una maldat superior que la de pegar un pare, però al mateix temps comença a arribar a nivells preocupants de melodrama quan se li requisa la pantalla. Em recrimina que jo també em llegeixo els diaris al telèfon, i que em comunico contínuament per wasap, «fins i tot amb els teus dos mòbils alhora». M’acusa de convertir-la en una pària perquè els seus amics tenen aquest joc, o aquest altre, i ella no. Em diu que mirarà a l’aplicació el temps que fa i me la trobo fent «una partida, l’última t’ho juro, mami». Després de buscar recomanacions en fòrums d’internet, he acabat per instaurar un horari setmanal d’ús per aconseguir una pau duradora a la nostra llar i l’he penjat a la cuina. Sense saber-ho m’he convertit en una versió domèstica d’una gran i puixant dictadura.
El govern de la Xina acaba d’anunciar que prohibirà als menors dedicar més de tres hores setmanals als videojocs, ja que considera un problema social la dependència que generen en la joventut. Mitjans estatals del gegant comunista els han qualificat d’«opi espiritual» per a les futures generacions, i un portaveu governamental ha argumentat al respecte que «els adolescents són el futur de la nostra pàtria. Protegir la salut física i mental dels menors és una de les prioritats vitals del nostre poble». D’aquesta manera, les empreses de videojocs per internet hauran d’encarregar-se que els nois només hi puguin accedir entre les 8 i les nou de la nit els divendres, dissabtes i diumenges, i els dies festius. S’hauran de dotar dels mitjans necessaris per verificar l’edat dels usuaris, sota pena de grans multes, i assegurar-se que no fan servir identitats falses per saltar-se la llei. Des del 2019, els nens i adolescents xinesos ja tenien restringit el temps que podien dedicar als jocs d’ordinador (hora i mitja al dia i tres en vacances), però en vista dels consums disparats i dels problemes greus d’addicció, sobretot després de la pandèmia, les autoritats han decidit agreujar una guerra que també va incloure fa tres anys la reducció dràstica del temps dedicat a les aules a activitats amb pantalles, i les tasques encarregades en aquest suport.
He escoltat experts en noves tecnologies assegurar que per aquí mai es prendrien mesures extremes com aquestes, que a més solen resultar contraproduents, i opten per la responsabilitat parental i l’autoregulació, que és una manera com una altra qualsevol d’eludir el debat i traspassar el problema. El botó d’encesa sempre té millor fama que el d’aturada, que l’hi diguin als pares els fills dels quals es passen mitja nit en blanc jugant i després no toquen pilota. I als que acaben trucant a la policia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
