Els nous Nostradamus

El flamant endeví, anomenat Aery Yormany, predica a les xarxes socials en lloc de fixar-se en el vol de les aus o les vísceres d’animals sacrificats, com en l’antiguitat. Assegura haver viatjat en el temps fins al 2714 –s’ignora si l’any escollit amaga regustos processistes–, un futur llunyà des d’on ha pogut entreveure l’hecatombe que s’està coent. ¿Més catàstrofes, oracle? ¡Però si ja vivim a la sèrie ‘Black Mirror’! ¿Huracans? ¿Epidèmies? ¿Pluja àcida? Ja ho hem vist tot; també una explosió nuclear, i repetida. ¿Que alguns obtindran superpoders? No, gràcies (l’home amb raigs X als ulls acaba arrencant-se’ls a la pel·li). En aquest moment de la civilització, algunes de les prediccions de Yormany, amb gairebé un milió de seguidors a TikTok, semblen lleugeres com pessigolles, ja sigui el descobriment (¡per fi!) de l’Atlàntida, que els ximpanzés desenvolupin la capacitat de parlar (més soroll sobre el soroll) o que els extraterrestres s’arribin a infiltrar en diversos governs (estalviarem al lector acudits al respecte). D’entre totes les profecies, la més inversemblant, havent-se desplaçat el viatger set segles en el temps, passa perquè l’espècie humana hagi sobreviscut fins aleshores, malgrat el seu esperit predador, malgrat el canvi climàtic. Que difícil, per cert, la tessitura de l’aeroport del Prat, un ‘zeitgeist’ en petit, l’esperit dels temps que ens ha tocat viure: trepitjar el fre o la distòpia.  

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Vindran més endevins, més vidents i profetes de l’apocalipsi. Sol passar en èpoques de profunda transformació social i econòmica, com en l’anguniós ‘fin-de-siècle’ del XIX. Els telers de Manchester escopien baf de vapor, el ferrocarril trencava l’harmonia vegetal dels paisatges, es va proclamar que l’home venia del mico –no del caprici d’un déu– i l’esquena del proletariat industrial acumulava injustícies i jornades extenuants. Enmig del neguit, d’aquella desorientació tan vertiginosa com la d’ara, van proliferar els mèdiums i es va inaugurar la ciència-ficció amb la novel·la ‘La màquina del temps’ (1895). A l’obra d’H.G. Wells, atenció, el viatger en el temps descobreix que els habitants de la superfície de la Terra han perdut tot el que ens fa humans: la intel·ligència, la compassió i fins i tot l’escriptura.

arti