Un altre any de bloqueig judicial

Tot i que aquesta vegada no va pronunciar paraules de comiat, potser perquè no veu expectatives a curt termini de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, president d’aquest organisme i del Tribunal Suprem, va pronunciar el seu quart discurs en l’obertura de l’any judicial amb l’òrgan de govern dels jutges pendent de renovació. Segueix en aquesta situació des del 4 de desembre del 2018, fa més de 1.000 dies, gairebé tres anys. Lesmes va instar els dos principals partits, el PSOE i el PP, a renovar la institució. «Urgeix –va instar–, pel bé de tots, que la nostra institució desaparegui de l’escenari de la lluita partidista i que les forces polítiques concernides, amb patriotisme constitucional i generositat, arribin en les pròximes setmanes a l’acord necessari per a la renovació». 

La situació «resulta insostenible per a la judicatura», va afegir Lesmes, que va repartir responsabilitats, sense esmentar el PP, principal responsable del bloqueig, i va ser fins i tot més dur amb el Govern al criticar la reforma que des del mes de març impedeix a l’organisme efectuar nomenaments precisament per no haver renovat els seus membres. Aquesta reforma, segons Lesmes, «ha vingut a agreujar la situació». Tot i que potser seria més precís dir que, amb la finalitat de pressionar cap al desbloqueig, el que fa és fer patent la gravetat d’aquesta situació.

Una altra mesura que Lesmes i els membres del Consell podrien prendre per forçar la renovació seria presentar la dimissió, qüestió que mai s’han plantejat. Així, la situació, que constitueix una autèntica anomalia democràtica i una violació de la Constitució, es manté estancada i bloquejada pel PP mitjançant diverses excuses que han anat canviant. Primer va ser la presència de Podem en el Govern i en les possibles negociacions; després, la candidatura d’un jutge que va redactar la sentència que va condemnar el PP en la trama Gürtel, i ara es tracta del model d’elecció dels jutges. El PP addueix que 12 dels 20 vocals han de ser elegits directament pels jutges i argumenta que és el que exigeixen la Unió Europea –quan el màxim que ha fet Europa és una recomanació– i la Constitució, quan el cert és que en la democràcia hi ha hagut diversos models d’elecció i tots han sigut constitucionals. El vigent, que data de 1986, va ser renovat per un pacte del PSOE i el PP el 2013 quan el PP de Mariano Rajoy ja defensava l’elecció pels jutges, criteri que llavors no li va interessar aplicar perquè el PP tenia majoria absoluta al Congrés. La realitat és que el CGPJ es renova sense problemes quan el PP governa i queda bloquejat quan els populars estan a l’oposició. Ja va passar durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, quan Rajoy va bloquejar durant dos anys els canvis en el Consell.

El Govern s’ha obert en les últimes hores a reconsiderar en el futur el mode d’elecció, en què podrien intervenir directament els jutges, però no ara perquè aquesta reforma retardaria encara més la renovació que, segons l’Executiu, s’ha de fer pel sistema vigent. El PP, no obstant, no es mou de la seva intransigència malgrat aquestes ofertes i exigeix el canvi ara, abans de renovar l’organisme. És una demostració que el prioritari per al primer partit de l’oposició continua sent el bloqueig –així manté una representació conforme a quan tenia majoria absoluta al Parlament– i el canvi de model només és un nou pretext per negar-se al pacte.