THE CONVERSATION
Restaurants i menjadors escolars: ¿és sa menjar fora de casa?
Jesús Blesa Jarque, Universitat de València; Ana Frigola Cánoves, Universitat de València i María José Esteve, Universitat de València¿Tenen la impressió que al menjar fora de casa es fan ingestes de més quantitat i s’opta per plats, begudes i postres menys habituals que els consumits a casa?
Podria ser simplement una impressió subjectiva però la majoria dels estudis ho confirmen. A més, augmenta a mesura que aquesta activitat és més puntual o es relaciona amb l’oci. Llavors, és hora de preguntar-nos: ¿aquests costums podrien influir en l’excés de pes de la població?
El costum de menjar fora de casa
En primer lloc, indicarem que la previsió sobre l’excés de pes per al 2030 no és encoratjadora: un 80% dels homes i el 55% de les dones tindran sobrepès o obesitat. Això portarà un augment del sobrecost sociosanitari relacionat amb aquest problema de salut que podria arribar als 3.000 milions d’euros.
D’altra banda, recordem que el consum d’aliments fora de casa representa una petita part del consum total. A Espanya, aquesta despesa suposa un 13% de la despesa total en consum, davant la mitjana a la Unió Europea del 7%.
Anualment la despesa per persona es calcula en 1.060 euros, amb un 61% atribuïble a aliments i un 39% a begudes.
En aquest punt, cal tenir en compte que l’elecció de la ingesta varia enormement en funció de l’ocasió de consum (menjars principals o esmorzar), l’entorn (en soledat, amb amistats, amb família o amb companys i companyes de feina), el grup d’edat, pel nombre d’habitants o la regió del lloc de residència, la classe socioeconòmica o el sexe.
Com poden imaginar, l’assiduïtat d’aquest consum, juntament amb el tipus d’aliment triat poden tenir la seva influència en la composició corporal.
¿Mengem de manera saludable als bars?
En la població espanyola, 3 de cada 4 persones fan diàriament alguna de les tres menjades habituals fora de casa. La més freqüent és l’esmorzar. Pel que fa al tipus d’elecció, el 74% no sol demanar verdura o amanida com a plat principal i el 63% ni tan sols com a guarnició.
Respecte a les postres, el més habitual és que sigui dolç ja que només el 8% consumeix assíduament fruita. Dels que no ho fan, una cinquena part indica que és perquè no figura en el menú.
Diferents estudis de revisió sobre el tema associen els àpats fora de casa i l’excés de pes. No obstant, hi ha certa controvèrsia al respecte i els aspectes metodològics poden estar condicionant els resultats. El que sí que sembla més clar és la relació entre el menjar ràpid i l’excés de pes.
La qüestió, en general, és difícil d’abordar ja que les eleccions alimentàries, fins i tot fora de casa, varien segons la cultura. A més, es detecten clarament diferències entre el dinar i el sopar i entre les pautes de consum de dilluns a divendres i les fetes durant el cap de setmana.
No obstant, respecte a les causes per les quals anem al restaurant a menjar hi ha més consens. Destaquen les motivacions laborals, però van disminuint al llarg de la setmana i el cap de setmana desapareixen per convertir-se l’oci en el principal motiu, tant per dinar com per sopar fora de casa.
Claus per menjar saludable també fora de casa
En una cultura com l’espanyola on els restaurants són molt presents en el nostre dia a dia, podem establir algunes recomanacions que ens ajudin a menjar saludable fora de casa.
En primer lloc, és important no prendre aperitius i entremesos, que el primer plat siguin verdures i hortalisses i que el principal estigui elaborat a partir de peix blanc o blau, carn magra o d’au cuinades a la planxa amb guarnicions lleugeres.
Recordi que no prendre amanida o verdura com a plat principal quan es menja fora de casa incrementa un 43% el risc de desenvolupar obesitat. Una opció recomanable podria ser el plat únic, confeccionat segons el model ‘Plat Saludable de Harvard’. I, per descomptat, com a beguda la millor opció és l’aigua.
D’altra banda, és important evitar els acompanyaments amb béicon o formatge. També la maionesa, nata, mantega o altres salses. Així mateix, hem d’evitar productes ultraprocessats, derivats carnis, fregits i sucres.
Si podem triar, serà convenient procurar que el greix utilitzat en l’elaboració i condimentació sigui oli d’oliva. De la mateixa forma, si hi ha disponibilitat, l’opció ideal de pa serà l’integral.
Finalment, com a postres, deixi un espai per a les fruites, ja que és l’opció més saludable mentre que els dolços augmenten el risc de patir obesitat un 20%. I, si ho desitja, un cafè o una infusió durant la sobretaula.
Finalment, recordi que, entre altres dades importants, el risc d’obesitat s’incrementa amb l’edat.
El cas dels menjadors escolars
Enmig d’aquest dilema per menjar o no fora de casa, no preguntem què passa en un altre entorn especialment sensible: el menjador escolar. Aprofitant un estudi recent es poden aportar algunes dades d’interès al debat.
En primer lloc, entre un 35 i un 45% de l’alumnat d’infantil i primària utilitza els menjadors escolars. Totes les comunitats autònomes, excepte les ciutats autònomes, tenen transferides les competències i disposen de normativa pròpia sobre aquest servei.
Aquesta normativa se centra a promoure una alimentació saludable, amb una millora evident en els últims anys respecte a la mida de ració i la freqüència de consum, conforme a les recomanacions de les guies nutricionals.
Així mateix, més recentment s’ha apostat per la sostenibilitat en l’alimentació, al mateix temps que es planifiquen menús adequats per a les persones usuàries del menjador amb necessitats especials.
Menjador escolar i educació alimentària
Així, i traient la naturalesa erràtica de l’alimentació en l’edat corresponent a l’etapa escolar, els mateixos gustos personals, l’educació alimentària rebuda a casa i certa heterogeneïtat en alguns aspectes de la normativa, es pot afirmar que el menú escolar és apropiat i adequat per a la població destinatària. A més, compleix en molts casos una oportunitat d’educació alimentària tan important en aquesta població.
Aquest tipus d’educació podria ser la solució per evitar que la relació entre menjar fora de casa i l’excés de pes s’estableixi com a certa. Aquesta proposaria opcions de plats, cartes i menús que permetin fer una elecció informada, ja sigui amb iconografies, valors nutricionals o recomanacions de menú.
Finalment, aquesta educació passa per l’àmbit escolar, però també per part dels locals de restauració i, en tot cas, de manera individual i pel seu propi interès, confiï’s a una professió sanitària, en aquest cas la de dietista-nutricionista. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesJesús Blesa Jarque, PDI Àrea de Nutrició i Bromatologia, Universitat de València; Ana Frigola Cánoves, PDI. Àrea Nutrició i Bromatologia, Universitat de València i María José Esteve, PDI. Àrea de Nutrició i Bromatologia, Universitat de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
