No s’arregla a Barcelona

Però hi ha una confusió important aquí. Els guiris són gent com tu i com jo. Gent amb problemes, individus fotuts pel mateix que tu i que jo, i no em refereixo a pagar la llum i el lloguer, no, sinó a problemes de tristesa: ja no m’estima, no sé com Scheisse m’estimava abans, a veure què faig jo ara. Barcelona, com totes les ciutats, és un mirall que reflecteix el que no volem veure de nosaltres mateixos. Però és més fàcil enemistar-se amb una ciutat que amb un mateix. Després diran que el viatge va ser una calamitat. Doncs no haguessis vingut.

Si Barcelona et va semblar una merda, espera a anar a parar amb els teus problemes a qualsevol altra banda. Prova a no tenir amor en cap altra ciutat. Prova que no et responguin en cap altra ciutat. Prova de ser infeliç, prova-ho, i aquí t’espero. L’error el comet un i no la ciutat, que ja era aquí i estava així quan vas arribar, que no t’esperava ni lamentarà que te’n vagis. Com Madrid. Com Águilas. Tots els embornals de gent.

Notícies relacionades

Riscos financers de la IA

Hockney i l’art sense edat

Parlava dels guiris amb problemes de tristesa perquè a la terrassa del bar n’hi ha una parella. Un pare i un fill. El fill tindrà 13 anys i les cames anormalment llargues. No hi ha res més: bar, pare, fill, cames llargues. El pare i el fill no sintonitzen. El pare s’esforça perquè el fill estigui content i el fill s’esforça per demostrar al pare que no s’alegrarà per res. L’ha portat a Barcelona i, al país d’on venen, Barcelona era un bon regal del pare al fill. Però no funciona. El fill no riu ni està content. Aquí cal venir content de casa. El pare fotografia el fill amb el mòbil i li diu en el seu idioma que miri i el fill no mira, i més fotos, fotos diferents de les de l’agència de viatges, fotos patètiques d’un fill que no mira el seu pare. D’un fill que està, potser, pensant que ha vingut només amb el seu pare. I que vol tornar a un altre lloc, que és on són els que no són ell.

Al cap de poca estona s’aixequen i el pare li toca el cap. No sé què busquen, però sembla que no era aquí, no en aquest bar, ni a Barcelona, ni en qualsevol altra ciutat. Moure’s no serveix per arreglar el que aquests tipus tenen trencat, així que Barcelona no és la causa ni la solució dels meus problemes, de les meves ruptures, igual que tampoc ho va ser Madrid. Com aquests guiris torno a casa per decidir, després de l’aventura, que només una cosa és evident: tenim seriosos problemes, tenim molts problemes, i no l’importen a ningú. Se’ns ajudarà gairebé sempre sense traça.