Himne d’una època Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A 50 anys de ‘Mediterráneo’
Si l’Afganistan hagués tingut una cançó similar, Hamid Karzai arribaria a l’altura d’un Joan Carles I abans de la corrupció.
El cantautor Joan Manuel Serrat.
La recaiguda de l’Afganistan demostra que canviar la mentalitat és més important que modificar les lleis. No obstant, el relat de la Transició espanyola que va sorprendre el món però no els espanyols del segle XXI s’entén com un fenomen eminentment polític, lligat a l’oportunisme després de la mort a domicili del dictador. No s’especifica la condició de «transició política» per deslligar-la d’altres mutacions en paral·lel, sinó per rematar que es tracta únicament d’assumptes lligats al repartiment de poders.
El desastre afganès redunda en el fet que la democràcia només serveix de vernís si no té una societat predisposada a amarar-se dels seus valors. Malgrat això, per cada 100 aproximacions polítiques a la transició política, només es trobarà una obra que analitzi l’hummus que la va fertilitzar. I en aquest infantament guiat d’una nova època brilla amb especial fulgor ‘Mediterráneo’, que s’acaba de col·locar a 50 anys de distància de l’actualitat. La cançó de Serrat de 1971 explica el trànsit pacífic i la modernització accelerada amb més força que una lectura en profunditat dels Principis Fonamentals, tallats per ser substituïts per la Constitució.
Notícies relacionadesSerrat és un estil de vida per sobre de l’encarnació concreta a càrrec del portador del nom esmentat, però ‘Mediterráneo’ supera en rellevància Adolfo Suárez o Felipe González. Si l’Afganistan hagués tingut una cançó similar, Hamid Karzai arribaria a la talla d’un Joan Carles I abans de la corrupció. Sense himne, es queda en l’estupor que els nord-americans col·loquessin com a marioneta, vegin-se ‘Els titelles’ de Serrat, el germà d’un dels narcotraficants més importants del país. Amb Franco viu, i perquè no podia estar en tot, diverses generacions ara agostejades van adoptar als 70 la cançó fetitxe com a senya d’identitat. Amb el retard de rigor, Sabina va traduir al madrileny l’himne de l’últim mig segle. Avui, el Mediterrani no és el que era, però ‘Mediterráneo’ podria salvar encara un país en
construcció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
