Crisi climàtica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Descarbonitzar seriosament

Si ens prenem seriosament l’objectiu de descarbonitzar tant l’economia com la mobilitat, hem de deixar enrere la fòbia nuclear

2
Es llegeix en minuts
Pla general de la central nuclear d Asco  a la Ribera d Ebre  amb la xemeneia fumejant a la dreta i els dos reactors a l esquerra  Imatge publicada l 1 de juliol del 2019  (Horitzontal) Roger Segura ACN

Pla general de la central nuclear d Asco a la Ribera d Ebre amb la xemeneia fumejant a la dreta i els dos reactors a l esquerra Imatge publicada l 1 de juliol del 2019 (Horitzontal) Roger Segura ACN / Roger Segura

A mitjà termini, la humanitat no té res més important que prendre’s seriosament la supressió dels gasos amb efecte d’hivernacle per mitigar el canvi climàtic i evitar una successió d’escenaris apocalíptics que es produiran si no frenem l’augment de la temperatura per sobre d’1,5 ºC. Una visita a l’atles interactiu elaborat per un grup d’investigadors del CSIC a partir de l’últim informe de l’IPCC ens alerta de quines seran les conseqüències d’arribar a pujades d’entre 2 i 4 ºC, particularment negatives a la conca mediterrània. La gravetat del problema ens obliga a ser molt realistes, a debatre sense tabús i a no confondre els desitjos amb la realitat. La cancellera alemanya Angela Merkel va reconèixer fa poques setmanes que no és possible assolir l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 –un 55% de gasos CO2– només amb les energies renovables, la qual cosa planteja la qüestió de l’anomenada transició energètica. I aquí és quan apareixen estratègies diferents sobre les quals hem de reflexionar, però que a Espanya hi passem de puntetes.

Notícies relacionades

Després de l’accident a la central japonesa de Fukushima (2011), Merkel va optar perquè Alemanya prescindís completament de l’energia nuclear el 2022. Va ser una mala decisió, precipitada i sense consultar el seu partit, el resultat de la qual ha sigut un augment considerable dels gasos contaminants a partir del carbó. Malgrat l’enorme esforç que està fent Alemanya per les renovables, les seves emissions de CO2 són avui de les més elevades de la UE. Per substituir el carbó, ha triat el gas rus que arribarà pel Mar del Nord a través del gasoducte gegant North Stream2. Aquest projecte ha sigut durament criticat per molts altres països perquè augmenta la dependència geopolítica europea cap a la Rússia de Putin, fins al punt que l’Eurocambra va demanar temps enrere la seva paralització. A més, tot i que el gas és millor que el carbó, no ajuda a avançar cap a la descarbonització. França, en canvi, que es proveeix en més d’un 75% d’energia nuclear, continua apostant per aquesta tecnologia, més barata i eficient, gràcies a la qual és ara mateix un dels països menys contaminants.

En el conjunt de la UE, la nuclear produeix prop del 50% de l’energia que no genera gasos amb efecte d’hivernacle. I, no obstant, hi ha un encès debat sobre si donar-li un tractament fiscal favorable en la lluita contra el canvi climàtic. Espanya es troba en el grup de països amb un discurs en contra de les nuclears malgrat que en els plans del Govern es contempla la continuïtat d’aquestes centrals fins al 2035. Es tracta d’una posició absurda i contradictòria perquè continuem necessitant-les. Si ens prenem seriosament l’objectiu de descarbonitzar tant l’economia com la mobilitat (¿d’on traurem tota l’energia per al cotxe elèctric?), hem de deixar enrere la fòbia nuclear i escoltar organismes científics com el Joint Research Center, l’Agència Internacional de l’Energia o el mateix IPCC. Els perillosos residus nuclears es poden gestionar, l’excés de CO2 a l’atmosfera, no.