La diada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ho tornarem a fer veure

Si hi ha contenidors cremats el pròxim 11-S, els postconvergents, en comptes de veure’s acusats, podran acusar ERC de colpejar els cadells valents que es neguen a admetre la derrota

1
Es llegeix en minuts
Ho tornarem a fer veure

Posats a encriptar els missatges, el ja famós i carregat de sentit no prou ocult "ho tornarem a fer" podria guanyar l’englantina en uns jocs florals patriòtics. O potser la viola d’or i argent, premi dedicat a les composicions de caràcter religiós, ja que l’eslògan pretén revifar i alimentar la fe perduda. Amb permís de la covid, d’aquí a l’11-S les pancartes precursores que uns excursionistes de la política han penjat d’uns quants ponts amb aquest tan críptic com sembla que explícit missatge es multiplicaran com les crides a reprendre el fil d’Ariadna salvífic que van abandonar el 17, encara que segons la versió oficial tan sols els va ser arravatat. ‘Ho tornarem a fer’, tal com sona.

Notícies relacionades

Mentre -dirigits per un pres indultat que en altres temps va acompanyar Oriol Pujol Ferrusola al jutjat per solidaritat amb la família que dirigia el tinglado no només en benefici del país- uns pengen les dites pancartes, uns altres, més joves i potser més innocents que els seus instigadors, amenacen de tornar a la plaça Urquinaona per tal de repetir els aldarulls de tan trista memòria. ¿Hi tornaran? Potser no ben bé els mateixos ni amb les mateixes tan impotents com indignades intencions. Aquesta vegada, si contenidors són cremats, els post convergents, en comptes de veure’s acusats, podran acusar ERC d’estossinar els valents cadells que es neguen, se suposa que com ells mateixos, a admetre la derrota i caure en el derrotisme de conformar-se amb les engrunes de l’autonomia.

Engrunes que els consellers de JxCat administren amb una considerable però tanmateix insatisfeta fruïció. En volen més. Si hi ha finalitat, i propòsit, i substància més enllà de la marginalitat en les mobilitzacions del proper 11-S, fora un error interpretar-les com l’inic de la represa del moviment de masses dels passats decennis. Es tracta, no ens enganyem, de fer el que més convingui per recuperar la presidència de la Generalitat, requisit indispensable perquè ho tornin a fer veure com aviat farà quatre anys.