L’esperit kennedyà de Piqué

Gerard Piqué, pel que un va llegint, s’ha convertit en un dels escassos futbolistes de nivell ‘top’ que guanya més diners com a empresari que, en el seu cas, rebutjant córners. Només li tus Martin Braithwaite, les inversions immobiliàries del qual als EUA, segons es va divulgar recentment, són tan rendibles que poden fer-lo pujar fins a una d’aquestes llistes Forbes de potentats globals. 

Ja fa temps que Piqué ha deixat constància que viu uns esglaons per sobre dels altres. Té la virtut de la curiositat, l’esperit de l’emprenedor i l’aspiració de ser una persona multidimensional, no només un futbolista, per molts trofeus que vertebrin la seva extraordinària carrera.

Piqué té una mirada àmplia del que és l’esport, el futbol i per descomptat el FC Barcelona, el club de la seva vida. Jugar i cobrar és una actitud reduccionista que no practica. Li interessa la institució, els seus números i el seu funcionament, fins al punt que un temps enrere joguinejava públicament amb la idea de presentar-se un dia a la presidència. Ha deixat de fer-ho. Potser perquè ja no li interessa; o potser perquè ja no és una simple ocurrència.

Dedicatòria del gol

Amb Josep Maria Bartomeu va ser dels primers a accedir a ajornar el seu salari. Ara amb Joan Laporta ha sigut el primer a rebaixar-se «significativament» els seus emoluments i amb això permetre que Memphis Depay pugui inscriure’s a LaLiga. Ja sabem a qui haurà de dedicar-li el seu primer gol el neerlandès.

Notícies relacionades

Piqué es rebaixa «significativament» el sou per poder inscriure Memphis i Èric

Koeman, sobre Messi: «No s’ha de viure del passat»

Aquella gastada frase kennedyana a la qual va recórrer Laporta en campanya –«pregunta’t, no què pot fer el Barça per tu, sinó què pots fer tu pel Barça»– Piqué la té ben apresa, perquè és el més llest, tot i que sense pretendre-ho ha deixat en evidència, comptant monedes, uns altres de menys sagaços i més diletants del vestidor. 

Rebrà elogis elevats, com els d’aquest article, perquè la seva és una acció inspiradora, necessària en dies de sotsobre institucional, de retrets i rèpliques dures que van i vindran. Aire fresc enmig de l’asfíxia d’allò de sempre.