El debat energètic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Nuclears? Sí, gràcies

L’energia nuclear és sens dubte una aliada en la lluita contra el canvi climàtic, i és absurd que anem tancant centrals quan hauríem de construir-ne de noves

2
Es llegeix en minuts
¿Nuclears? Sí, gràcies

EFE/JAUME SELLANT

Quan analitzem fredament l’energia que necessitem, la capacitat que tenim per produir-la, el desorbitat preu de la llum a Espanya i el gravíssim problema de les emissions de CO2, un es pregunta per què estem renunciant a les nuclears. Per plantejar-nos aquesta qüestió hem de ser capaços de superar certs tabús que han derivat en una por exagerada del nuclear. El símbol que encara alguns recordem és aquell adhesiu –pacifista i ecologista– de finals de la dècada dels 70 amb un sol somrient i el lema «¿Nuclears? No, gràcies». En l’imaginari es contraposava el món atòmic de la guerra freda amb la promesa solar com a font segura, pacífica i inesgotable d’energia. La rematada van ser tres accidents nuclears: Harrinsburg (1979), Txèrnobil (1986) i Fukushima (2011). Però han sigut casos realment excepcionals. El primer va ser a causa d’un error humà que no s’ha tornat a repetir a Occident perquè va obligar a fer molts canvis. El segon, a la combinació d’un mal disseny del reactor, a la falta d’un recinte de contenció i a una cadena de despropòsits en el marc d’un règim soviètic en descomposició, sense agència de seguretat independent. Finalment, Fukushima no té res a veure amb l’anterior. La central japonesa es va construir en una zona sísmica i hi va haver un tsunami. Però el material radioactiu no va sortir a l’exterior perquè hi havia vas i es van activar tots els protocols. Al costat d’aquests tres greus accidents, hi ha en l’actualitat 442 centrals nuclears que funcionen correctament i subministren l’11% de l’energia mundial.

Notícies relacionades

A Espanya, la nuclear representa gairebé una quarta part de l’energia que consumim. És barata i no emet CO2. De vegades a la televisió quan es parla de l’escalfament global apareixen imatges de les torres de refrigeració de les nuclears quan, en realitat, només alliberen vapor d’aigua i no contaminen. Segons el panel sobre canvi climàtic (IPCC), el nivell de les seves emissions, tenint en compte tot el cicle de vida, des de la mineria fins a la gestió dels seus residus, és tan baix com l’energia eòlica i menor que la fotovoltaica o la hidroelèctrica. I, no obstant, les nuclears continuen socialment injuriades i s’ha establert un consens per al seu gradual tancament quan les contaminants són les centrals de carbó, gas natural o fuel-oil, que a més fan que el preu de la llum es multipliqui.

En el primer semestre d’aquest any s’ha aconseguit que la meitat de l’energia consumida al nostre país sigui d’origen renovable, la qual cosa està molt bé. Però tot té els seus límits i necessitem energia que no emeti CO2 per cobrir la demanda sense pagar-la a preu d’or. La nuclear és sens dubte una aliada en la lluita contra el canvi climàtic, i és absurd que anem tancant centrals quan hauríem de construir-ne de noves. Als seus residus no se’ls ha de tenir tanta por perquè ni es produeixen en grans quantitats i a més s’emmagatzemen amb absoluta seguretat. I en l’horitzó hi ha les centrals de quarta generació, sense residus. Així doncs, ¿Nuclears? Sí, gràcies.