Els Jocs des del sofà
No em digui Simone, digui’m Nadia
Jo no sé què farà vostè demà a les 10.50 hores. De tota manera, sàpiga que, a aquella hora apareix, ressuscita, perdó s’il·lumina, de nou, el peveter olímpic, si és que alguna vegada va estar apagat, que sí que ho va estar, amb l’aparició a la barra d’equilibri de l’escultural, la petita, l’única, l’enorme gimnasta nord-americana Simone Biles, que, després de travessar el mar Roig estenent les mans sobre el tapís de la gimnàstica olímpica i tancar-se en un gimnàs poc glamurós però necessari per purgar el seu dolor, més mental que físic, ha decidit acomiadar-se de nosaltres, no dels Jocs Olímpics, amb una actuació que no em penso perdre.
De Biles ha dubtat molta gent i, sobretot, molt ignorant, molta gentalla de taverna a les xarxes socials. I Biles podria haver cridat als mil vents (i no ho va fer): «No em digui Simone, digui’m Nadia». Perquè va ser la gran Comaneci, única abans que ella, la ‘dona 10’, la nena que va revolucionar la gimnasta, la primera que la va recordar després de la seva crisi. «T’has de preparar per rebre cops de totes les direccions per tot el que facis», va escriure Comaneci (Onesti, Romania, 1961), des de casa seva, a Norman (Oklahoma, EUA), on regenta l’acadèmia i el gimnàs que comparteix amb el seu marit, Bart Conner, altre gran olímpic. «Hi ha molta pressió perquè ho vols fer el millor que puguis. Però, recorda, has de fer el millor per a tu mateixa i no per als altres, que esperen una mica més enllà del que pots entregar».
Aquests paios malvats
Que enorme i tremenda és la vida. Simone va patir tota mena de vexacions en mans del doctor Larry Nassar, pedòfil sentenciat, el 2018, a 175 anys per possessió de pornografia infantil i per abusar sexualment de Biles i centenars de nenes i adolescents gimnastes. I, quina casualitat, allà, al gimnàs que Béla Károlyi i la seva dona Marta van fundar als EUA, el 1981, després de fugir de Romania poc després de Nadia, va ser on el malvat (per dir-ho suaument) va començar a fer els seus passos d’autèntic depredador.
Nadia, que segons relata l’historiador Stejarel Olaru al seu llibre ‘Nadia si Securitatea’ va ser anomenada ‘Corina’ ¡quina altra Corina! als informes de l’espionatge romanès, va ser violada, quan tenia 17 anys, pel fill del dictador Nicolae Ceausescu. «Quan penso en el cos de la meva petita cobert de blaus de cap als peus... penjaria aquest home de la llengua fins a la mort», va arribar a explicar Alexandria, la mare de Nadia, el 2006.
S’ha de veure Biles
Notícies relacionadesQui no es vulgui creure Simone, que es cregui Nadia. O que llegeixi. Károlyi feia passar gana les gimnastes, que van arribar, fins i tot, a beure aigua del tanc dels vàters perquè no els donaven de beure. Les nenes es menjaven fins i tot la pasta de dents de la gana que passaven. Moltes, que van patir bulímia, es van convertir en autèntiques expertes a robar menjar, que amagaven a les vores de les cortinetes o cortines de les seves habitacions.
Jo veuré Simone com vaig veure Nadia, a Mont-real-76, quan jo tenia 24 anys i mai vaig imaginar que aquella nena de porcellana que, en efecte, mai somreia, transmetia la gimnàstica més bonica que havia vist mai. Allò de Biles és una altra cosa. Mirin les seves cames, són arbres. I el seu coratge, fruit del dolor, sens dubte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
