El nou mapa polític de la dreta

En l’actualitat, la pugna dels tradicionals contra els ja no tan nous ha canviat; en l’espai de l’esquerra sembla més assentada, malgrat que UP encara no ha tocat fons, el transvasament entre morats i socialistes no resulta significatiu. No obstant, en l’espai de la dreta el transvasament entre uns partits i altres està reconfigurant el mapa polític i donant opcions al PP de recuperar el govern central absorbint Ciutadans i admetent el cost reputacional de saber-se condemnat a entendre’s amb Vox. ¿On és ara mateix la dreta?

Opa hostil

Ciutadans acaba de celebrar una conferència política ideada com a cataplasma pseudomiraculosa per intentar frenar la sagnia de pèrdua de càrrecs públics i governs que porten experimentant des del 2019. El lideratge d’Inés Arrimadas no acaba de funcionar i els populars ho saben, per això, no dubten a seguir amb l’opa hostil capitanejada oficialment per Fran Hervías.

La debilitat orgànica de la direcció d’Arrimadas és tan forta que no és capaç de controlar el posicionament dels seus governs ni el transfuguisme sistèmic que va començar a Catalunya, va continuar a Múrcia i segueix estenent-se com una taca d’oli per tota la geografia espanyola, taca que cada vegada serà més gran així que es vagin acostant els processos electorals del nou cicle: campi qui pugui.

Ecologisme i populisme

En la jugada final, el PP no necessitarà oferir-li res a Arrimadas per les restes del naufragi, perquè tot el botí ja haurà sigut saquejat. La direcció dels taronges en la seva conferència política ho han fiat tot a la marca liberals, afegint l’ecologisme i la lluita contra el populisme com a factor diferencial del PP. No obstant, com poden ser creïbles si quan els seus socis europeus els diuen que l’única recepta contra el populisme és el cordó sanitari han de mirar cap a un altre costat perquè no els vegin les galtes enrojolades per la vergonya. 

Al PP estan més alleujats, des que es van treure de sobre el llast del pacte antitransfuguisme han sortit a pescar en aigües taronges sense remordiment ni censura. Van conservar el Govern de Múrcia a base de «sòlids arguments» i els van convocar unes eleccions a Ciutadans amb l’únic propòsit de treure’ls tota oportunitat de representació.

La reunificació de la dreta en marxa: pel flanc central tot resolt; no obstant, en el flanc de l’extrema dreta la cosa no està tan fàcil. És per això, que l’estratègia Ayuso d’abraçar els postulats més controvertits dels ultres és el nou full de ruta de Casado després de tres anys d’anades i vingudes que van des del desdeny, passant pel menyspreu, la confrontació fins finalment l’adopció del discurs. Per a això, no dubta a convidar a la seva festa de trienni Ignacio Camuñas, fundador de Vox perquè amb la seva retòrica negacionista sobre el franquisme i la legitimitat de la República envolti els populars amb un cert halo de falangisme 2.0 i, amb una mica de sort, aconsegueixin esgarrapar algun vot al bloc cohesionat dels d’Abascal. 

Guanyar als tribunals

I és que els ultres de Vox passen un dels millors moments des de la seva creació. Continuen creixent en cada contesa electoral, la seva estratègia de guanyar als tribunals el que no els donen les majories democràtiques funciona, fins i tot estan sent legitimats per algun tribunal carpetovetònic que assegura que els menors no acompanyats són un problema social i polític.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Saben que el PP mai hi podrà competir amb aquesta pseudoapologia del franquisme, el racisme, el masclisme que practiquen retorçant la retòrica fins a fer-se valedors de la Constitució al mateix temps que la menyspreen i negant tota evidència científica que els desmenteixi. Per tant, a ultres no els guanya ningú, tot i que Casado estigui disposat a acostar-se cada dia més a un discurs que els situa als antípodes dels seus socis europeus.

I és que, un cop acabada la força centrípeta de Ciutadans que va obligar el PP a modernitzar-se, a assumir la regeneració democràtica i els postulats liberals per competir amb els taronges, és la força centrífuga de Vox la que arrossega un PP disposat a tot per recuperar el poder. Així és el nou mapa polític de la dreta.