De la confiança al compromís

La voràgine digital, a la qual els diaris hem arribat tard, ens ha posat davant el mirall i ens ha obligat a preguntar-nos per l’essència del periodisme. És a dir, ¿què és el que distingeix un contingut periodístic d’un altre que no ho és? Dos grans professionals, Bill Kovach i Tom Rosenstiel van arribar a la conclusió que el que separa un tuit d’una notícia és la verificació. ¿I per què és tan important? Doncs perquè posa en marxa una cadena de valor que permet convertir en una professió la satisfacció d’un dret fonamental, el de la informació. Un contingut és periodístic quan ha complert una sèrie de protocols abans de ser publicat. La informació verificada és garantia de credibilitat i d’independència i, sobre aquestes dues columnes, es construeix la base de les marques periodístiques: la confiança. Allò que ens genera confiança ens empeny al compromís, al vincle, bé sigui intel·lectual, emocional o comercial. Molts pensen que els grans gegants empresarials del segle XXI han sorgit gràcies a la tecnologia. Però no. Es basen en la confiança i, quan la traeixen, cauen en picat. 

Podem dir sense equivocar-nos que la confiança és la base de la relació d’un diari amb els seus lectors i usuaris. La confiança costa molt de guanyar i molt poc de perdre. Una falsedat, un document manipulat, una versió esbiaixada d’un fet, un fotomuntatge, una falta d’ortografia, una omissió, una dada inexacta, una declaració manipulada... El més mínim detall pot provocar que els ciutadans perdin la confiança en un periodista o en un mitjà informatiu. Per això, el periodisme professional ha desenvolupat un catàleg de bones pràctiques al llarg de la seva història. Queden, normalment, recollides als llibres d’estil o en els anomenats estatuts de la redacció. El vendaval digital ha deixat obsolets alguns d’aquests protocols: l’acceleració a la publicació de les notícies; la competència per l’atenció del públic amb alguns actors no professionals o amb les mateixes institucions i actors socials; el dèficit reputacional provocat per algunes formes de finançament a través de la publicitat, o la reducció de la mida de les redaccions han provocat una crisi general de la credibilitat periodística, que s’ha manifestat amb diferent intensitat en cada marca. 

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Per a EL PERIÓDICO, sumar-se a The Trust Project no és més que actualitzar el nostre compromís amb el periodisme professional i amb la credibilitat com a base per guanyar-nos, cada minut, la confiança dels lectors i, no és menor, dels anunciants. Ningú vol llegir un diari del qual desconfia, però tampoc ningú vol anunciar-se en un mitjà mancat de credibilitat. Quan dijous passat vam anunciar a les xarxes socials que havíem rebut aquest segell de confiança periodística, alguns usuaris ens van recriminar els errors que hem acumulat al llarg de la nostra història. Són de diversa gravetat. Ni el nostre estatut de la redacció ni la nostra incorporació a The Trust Project ens alliberen de les fallades del passat ni ens eximeixen de reincidir. Però els asseguren a vostès que no tenim miraments a l’hora de reconèixer quan ens equivoquem, que som transparents i que aquests errors no són fruit de la desídia, sinó de la negligència, de faltar al compromís públic que prenem assumint aquests codis de bones pràctiques. Així que, tanquin els ulls, pensin en algun error nostre que recordin i entenguin que l’hem reconegut i hem demanat disculpes. I pensin, també, en els encerts, que en són molts més. 

La màxima expressió de confiança que pot rebre un mitjà informatiu és la subscripció d’un lector o usuari. El subscriptor paga pels continguts abans que la redacció els generi. És una confiança cega, ‘ex ante’. El pas que fem incorporant-nos a The Trust Project forma part de la nostra estratègia de subscripció digital, que posarem en marxa al setembre. No és l’únic, ni potser el més important. N’hem posat en marxa d’altres de més decisives que anirem explicant les pròximes setmanes: d’una banda, la incorporació de l’anàlisi del comportament dels lectors en el dia a dia de la redacció, per acostar tant com siguem capaços la nostra oferta informativa a la seva demanda, i, d’altra banda, hem renovat els nostres formats, per utilitzar totes les potencialitats de l’entorn digital. Passarem de producte a servei per guanyar-nos minut a minut la seva confiança. D’això va el periodisme.