Feministes i LGTBIQ+ units per la igualtat

Pensarà que m’estic ficant en un embolic important i possiblement ho estigui fent, però ho faig conscient després d’haver parlat amb moltes persones i de mesos de reflexió sobre un tema que ha sacsejat les meves creences més profundes. Considero que el final d’aquesta columna ho justifica i no és res més que demanar a tots els col·lectius de feministes i LGTBIQ+ que gestionem les discrepàncies amb intel·ligència i empatia per tornar a unir-nos en la igualtat.

I ho dic perquè, només aquest mes, dones i gais han sigut assassinats, colpejats i discriminats emparats per un discurs retrògrad que els legitima, que els nostres drets, aconseguits per la lluita dels qui ens van precedir, estan posats en qüestió i que només la nostra unió ens tornarà a fer avançar.

Soc conscient que uns pocs temes tensen les nostres reivindicacions, fins i tot les fan col·lidir, però ho hem de superar amb un debat respectuós, empàtic i sabent que ningú millor que els nostres col·lectius saben què és la discriminació i la desigualtat. 

Un gran repte

L’autodeterminació de gènere planteja un gran repte tant des del punt de vista teòric com jurídic per a totes aquelles persones que defensem que el masclisme i totes les seves formes de violència s’emparen en el fet biològic de néixer dona, una cosa que defensem les feministes i que és la base de les lleis contra la violència masclista i de discriminació positiva.

A més, coincidiran amb mi en què les estadístiques que comparen homes i dones continuen tenint plena vigència per evidenciar que les dones continuem cobrant menys, continuem subjugades sota el sostre de vidre, continuem fent-nos càrrec majoritàriament de les cures i no cal dir-ho, que les dones continuen sent assassinades, violentades i violades pel fet de ser-ho.

Però, comptat i debatut, qui soc jo ni ningú per dir-li a una altra persona qui és i el seu dret que se l’hi reconegui. Estic segura que totes les persones no binàries comprenen perfectament per què les dones hem de continuar defensant el nostre fet biològic, és clar que comprenen la discriminació que patim, si la que pateixen els col·lectius LGTBIQ+ s’uneix a la incomprensió social i jurídica sobre la seva pròpia identitat. 

La maternitat subrogada

La maternitat subrogada també és una qüestió difícil per a les dones, que hem sigut cosificades durant segles, dones explotades sexualment, dones que han sigut valorades socialment per la seva tasca reproductora, dones comprades amb diners... és clar que els homosexuals empatitzaran amb la preocupació que ens ocupa les dones sobre que els diners puguin llogar el nostre cos, que les dones amb menys recursos siguin abocades a posar el seu cos a disposició dels que el puguin pagar.

Però considerant-ho, conec pares que ho han pogut fer fora de les nostres fronteres gràcies a l’alegalitat vigent i que han aconseguit la plenitud de la seva família amb una descendència fruit d’una maternitat subrogada i que no passa dia que no agraeixin a la dona que ho va permetre haver tingut la generositat de gestar els seus nadons. Afortunadament, ara majoritàriament les dones podem escollir si volem ser mares o no, en altre temps no podien decidir-ho, era la seva funció social principal. Però com podem negar el mateix dret que nosaltres tenim ara a altres famílies, sempre que la part econòmica quedi fora de l’equació. 

La divisió

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Segurament aquesta columna no agradarà ni a uns ni a d’altres ni a altris perquè ja se sap que en els últims temps si no et posiciones al 100% amb tot el dogma t’acusen d’equidistant, a tall de desqualificació. Però, no us adoneu que la mateixa comprensió que demanem per als nostres drets és la mateixa que ens demanen per als drets dels altres col·lectius. No us adoneu que mentre debatem sobre aquestes qüestions sota màximes inamovibles imitem els que s’oposen frontalment a reconèixer els drets de feminisme i de la diversitat sexual. No us adoneu que mentre ens dividim els que guanyen són els que cada dia ens empenyen a tornar als temps de la llei de ‘vagos y maleantes’, quan el divorci i la píndola era il·legals i les dones eren ciutadanes de segona.

Reflexionem sobre la divisió de dos col·lectius que quan no teníem cap dret sempre ens vam unir per vetllar per les nostres llibertats. Hi ha temes que ens divideixen perquè toquen la nostra identitat, el que som, el que ens defineix, el que ens fa més vulnerables, però la unió fa la força i jo estic disposada a lluitar, també per la vostra identitat, perquè compto que vosaltres, els col·lectius LGTBIQ+, ho feu pels meus.