La incerta legalitat del fons del Govern

Aquest és el tipus normatiu concret pel que es crea el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat (FCRCAT), el decret llei 15/2021, de 6 de juliol, amb entrada en vigor avui, dia de Sant Fermí. Però de la seva exposició de motius no es desprèn quina és l’extraordinària i urgent necessitat que es presenta, tret de «la situació de vulnerabilitat que es troben les persones afectades davant una decisió administrativa no ferma» a causa de les actuacions prèvies del Tribunal de Comptes que afecten diversos alts càrrecs, responsables polítics i funcionaris de la Generalitat, que han de dipositar fiances per valor de 5,4 milions d’euros, abans del 21 d’aquest mes.

Sent això així, és incerta la legalitat de la creació del Fons mitjançant decret llei. Ho és, a més, per la seva incidència en els pressupostos de la Generalitat, matèria vetada a aquesta normativa d’urgència, com així mateix ho estan altres matèries específiques, en particular aquelles reservades a la llei per desenvolupar legislació de base estatal. Aquest decret llei podria interpretar-se com un desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic del 2015, l’article 28 del qual estableix el principi d’indemnitat, és a dir, el dret retributiu dels funcionaris públics permanents (fixos, interins o en pràctiques) a ser indemnitzats per perjudicis econòmics patits per raó de servei (vegeu «dietes» o indemnitzacions per desplaçament, viatges, manutenció i/o allotjament, etc.); molt més quan, d’acord amb la normativa catalana de funció pública, els alts càrrecs de la Generalitat estan exclosos d’aquestes indemnitzacions (art. 2 Decret 138/2008).

El decret llei al·ludeix també, de manera imprecisa, a aquest principi general d’indemnitat o de rescabalament per justificar la creació del Fons de compensació la cobertura del qual podran sol·licitar «totes les persones que tinguin o que hagin tingut» la condició de personal al servei de l’Administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, alts càrrecs i membres del Govern per les actuacions realitzades a l’exercici del seu càrrec». Sorprèn la referència, com a eventuals beneficiàries, persones que no mantenen cap relació juridicoadministrativa amb la Generalitat. Les raons polítiques semblen diàfanes.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

D’altra banda, el principi s’aplica des del 1882 als funcionaris que exerceixen de forma legítima la força coactiva de l’Estat de Dret, i és extensible a tots els funcionaris públics segons jurisprudència recent del Tribunal Suprem. Amb tot, es fonamenta en el dret a indemnització reparadora d’aquells que presten serveis amb cert grau de risc de patir danys materials o corporals. En aquest sentit, i per la literalitat del text de la norma, podria interpretar-se que la cobertura de riscos del Fons es crea així mateix per als Mossos damnificats pels fets de l’octubre del 2017.

Els dubtes sobre la legalitat estatutària del FCRCAT i els motius jurídics per a la impugnació estan, doncs, servits. Aquesta impugnació no podrà desconèixer que certes persones beneficiàries del Fons són presumptes responsables d’un ús indegut de fons públics; les mateixes que, prèvia sol·licitud davant l’Institut Català de Finances, una entitat financera singular, seran avalades per fons la dotació, pública o privada, dels quals està encara en l’aire. És això sí, amb obligació de devolució del crèdit concedit pel Govern si són condemnats per sentència ferma en el nostre ordre judicial.