La natalitat al nostre país continua baixant. ¿Cal preocupar-se o felicitar-se?

És un dels dilemes més importants a què ens hem d’enfrontar de forma global. Si observem com ha evolucionat la població humana podria ser que en l’inici de l’agricultura, fa uns deu mil anys, ja hi hagués algun milió d’humans presents als cinc continents. Es podria haver arribat al primer miler de milions al segle XVIII. Des d’aleshores el creixement de la població s’ha anat accelerant fins a arribar als actuals 7.000 milions. Les prediccions són que arribarem a un màxim de 10.000 milions d’humans entre el 2050 i el final del segle. Però ara el creixement ja no s’accelera i en algunes zones del món, com Europa o Amèrica del Nord, la població disminueix. Si la població continua creixent és sobretot per l’augment que es hi ha a l’Àfrica subsahariana, on els nivells de fecunditat són encara molt alts.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

En aquests moments de la nostra història, en què no hi ha grans conflictes bèl·lics com en el passat, si la població baixa és perquè el nombre de naixements disminueix. Les raons que fan que les parelles tinguin fills més tard i en un nombre reduït són essencialment socials i econòmiques. D’altra banda, l’esperança de vida es continua allargant a tot el món. Potser la pandèmia de Covid-19 la reduirà aquests dos anys, però probablement tornarà a créixer després. En absència de guerres i pandèmies i amb baixa natalitat, el resultat és una població que envelleix en el seu conjunt i això preocupa els governs. Implica falta de mà d’obra jove i una gran proporció de gent d’edat avançada que viu de pensions i que cal cuidar. Aquesta situació ha sigut tradicionalment solucionada per les migracions. Allà on la població és jove es produeix una emigració cap a les societats que envelleixen. Veiem com la pressió del sud cap al nord és cada vegada més forta, una tendència que no deixa de produir problemes d’adaptació.

La magnitud de la població humana és una de les raons que expliquen els canvis en el clima i altres efectes sobre el medi ambient que ens preocupen. Hi hem d’afegir el tipus d’activitat que els humans fem, com per exemple l’ús massiu de combustibles fòssils i altres recursos. Però és obvi que en un moment o un altre el nombre d’humans al planeta Terra s’haurà d’estabilitzar i proposar que anirem a poblar altres mons no arreglarà el problema. Per tant podríem dir que ens hauríem de felicitar que la població ja no creixi tant, però això implica per als països una proporció de gent gran i que s’han d’afrontar les tensions que plantegen les migracions. En aquestes condicions és comprensible que els països es preocupin de la baixa natalitat. Aquesta es produeix per diversos factors que inclouen l’entrada de les dones en el mercat laboral o el cost que té per a una parella criar i educar els fills. Aquests factors encara no es fan notar a certes regions del món, en particular a l’Àfrica subsahariana, on hi ha el creixement més gran de la població. És una evidència més que al món interconnectat en què vivim no hi ha solucions als grans problemes que es puguin prendre sense tenir en compte el que passa a la resta del planeta i la dinàmica de la població humana és un dels més importants.