El mai vist: mascaretes per recollir caca de gos

No hi ha carrer a Barcelona sense algú passejant la seva mascota. Ha de ser una de les herències de la pandèmia, de quan es deia que hi havia qui llogava el seu gos perquè era una de les excuses que l’autoritat permetia per sortir de casa durant el confinament. Llegenda urbana o no, el cert és que la població canina ha crescut en els últims mesos significativament. N’hi ha prou amb mirar com han sorgit durant la tornada a la normalitat les botigues especialitzades en animals de companyia. Immens negoci en un país, Catalunya, que té censat un milió llarg de gossos.

Cada vegada hi ha més gent que té més d’un gos a casa. Camí de l’escola, de tornada a la fàbrica, pot creuar-se amb gent de dos i tres gossets balladors. I alguns més, potser guiats per passejadors a tant l’hora. La fauna canina pot etiquetar-se sense error. La septuagenària amb dos caniches. El viudo amb fox terrier. La noia amb un labrador. El forçut de gimnàs tatuat amb un gran danès. El matrimoni amb beagle, ara tan de moda... Pels seus gossos els coneixereu, pobres gossos, ¿què imaginaran de l’espectacle?, ¿trotaran al ritme del ‘Perra’ de Rigoberta Bandini? "Me gustaría ser el perro de un perro / Que fuera él quién me sacara a pasear / Si yo pudiera ser perra / Solo pido ir sin correa a pasear".

La mascareta utilitzada com a embolcall fecal condensa les mirades arran de terra, les del gos. El paisatge de les llambordes s’escampa amb mascaretes utilitzades, trepitjades, en una amanida de fullaraca, burilles, excrements (escassos), preparada amb variades orines que, segons la raça de l’animal, entollen les voreres. El traçat dels panots és un rierol desbordat que convida a una gimcana maníaca. ¿Per què es van inventar els escocells?

Rius d’orines

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La higiene canina també va per barris. Aparentment la majoria dels amics del millor amic compleix les normes, els porten lligats amb corretja i esgrimeixen un estoig amb forma d’os per a les bossetes. Són molt pocs els que han afegit al kit l’ampolla d’aigua per dissoldre les pixades. Desconeixen o ignoren el corrosiu del cúmul d’orines en fanals, senyals de circulació, semàfors, persianes, rajoles. Que on pixa un gos, en pixen mil més. Hi ha ciutats pròximes a Barcelona on es multa qui no es responsabilitza de les orines del seu gos.

Les meves disculpes a qui se senti molest per aquest article escatològic sota la xafogor. Només és una mirada, una suma d’instants amb el desig que es facin millor les coses. «Has d’aprendre a socialitzar-te», vaig escoltar una dona que li deia a la seva gossa després que aquesta lladrés sense parar a tot el qui passava a prop de la terrassa on esmorzaven. A socialitzar-se. Sense mascareta (només en exteriors) ni caca. Guau.