Botigues tancades a Ciutat Vella

Amb timidesa i amb restriccions, amb comptagotes però de manera persistent, el turisme torna a fer acte de presència al centre de la ciutat de Barcelona. No obstant, l’impacte de la pandèmia continua visible de manera notòria en el sector de la restauració i dels serveis. Al llarg d’aquests mesos, hem assistit al tancament de molts establiments, emblemàtics i històrics o negocis més recents, i de manera especial a la, diguem-ne, zona zero de la ciutat afectada per confinaments i prohibicions –el Gòtic i el Born–, barris de Ciutat Vella que han basat bona part de la seva vitalitat comercial en l’auge del turisme i que ara segueixen en estat de letargia. En un dels carrers més emblemàtics, el de Ferran, hi ha 35 negocis amb la persiana abaixada, una circumstància que tant afecta cadenes comercials com botigues de tota la vida, un panorama que s’estén així mateix pels carrerons veïns que conformen l’entramat del Gòtic, més enllà de la Rambla que, amb prop d’un 70% d’establiments oberts, sembla insuflar una mica de vida a un escenari que encara s’assembla massa a la desolació ciutadana que hem viscut. 

Des d’entitats com els Amics de la Rambla ja s’advertia fa temps de l’excés de concentració del negoci en el monocultiu turístic, amb una presència ínfima de veïns de la capital que percebessin el districte com a una cosa més que un lloc de trànsit, i amb el consegüent desmembrament de l’entorn en la seva constitució com a espai de convivència ciutadana, més enllà de l’activitat comercial pensada per als de fora. Amb l’arribada de la pandèmia i el descens dramàtic del turisme fins a gairebé la seva desaparició, no només es veien afectats els negocis sinó la mateixa essència de Ciutat Vella. Botigues, hotels, restaurants i bars tancats convertien la zona en terra de ningú, ja que la mateixa vitalitat del conjunt ve donada per un flux constant de què no participava el barceloní, amb més tendència a moure’s pel seu barri o per altres zones de la ciutat, sense l’estigma que en els últims anys s’ha apoderat del Gòtic i el Born. El canvi de registre, la reformulació de l’activitat, la capacitat d’atraure el visitant local, es perceben ara com a necessitats peremptòries. Entre altres coses, perquè el negoci, encara incipient i precari està centrat, ara com ara, en un turisme de festa i ‘botellon’, especialment al Born, amb tot el que això comporta d’inseguretat ciutadana i deteriorament de la imatge de la zona. 

Rellançar l’activitat passa per solucions individuals –que ajudin a conformar una massa crítica del sector serveis que convidi a passejar, moure’s i disfrutar de l’espai ciutadà–, però també exigeix un posicionament de l’Administració, que ha de prendre consciència que una degradació d’aquests barris influeix indefectiblement en el conjunt de la ciutat. La personalitat de Barcelona és diversa i multiforme, però el seu centre històric s’erigeix com una part especialment simbòlica, que no pot viure durant més temps un procés de degradació que canviaria el perfil de la ciutat. La diversificació de l’activitat econòmica, els estímuls institucionals i un nou disseny de l’oferta comercial han de ser els eixos sobre els quals pivoti la seva recuperació.