De la represa a la remuntada

Ara que s'acosta l'estiu tornem a albirar l'obertura d'espais físics i mentals. L'obertura de l'estiu del 2020 va ser un parèntesi, com qui treu el cap de sota l'aigua per agafar aire, perquè a finals de setembre es va tornar a tancar tot. A les portes de l'estiu del 2021, amb la pandèmia molt més controlada i la vacunació avançant amb bon ritme el panorama és un altre, fins i tot amb el neguit de si ens passem de frenada. Potser perquè hem començat a relaxar-nos una mica ens adonem de com de malament ho hem passat i de tot el que hem trobat a faltar. Per això ara que respirem millor podem fixar-nos en els efectes del que ens ha passat per dins. No vull frivolitzar. Sé que hi ha gent amb problemes molt seriosos i sé també que potser hi hagi derivades noves que ni coneixem. Però també sé que amb la represa col·lectiva està arribant la remuntada personal.

Recordo una reunió telemàtica en ple confinament. Era de feina però amb companys amb qui hem construït una relació personal. L'angoixa del moment es va convertir de sobte en un atac de riure. Només jo sé el que vaig arribar a plorar un cop es va acabar la reunió. El riure havia obert la porta a l'alliberament de les emocions. Per sort ara som en un altre moment vital.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dissabte cinc amigues van sopar plegades i van riure com feia temps que no feien. Riure junts és com cantar junts o ballar junts, és compartir d'una manera orgànica les emocions que depassen la literalitat de la paraula o el moviment, és destil·lar una energia col·lectiva que és més íntima com més codis es comparteixen. El que s’activa amb aquesta corporeïtat és insubstituïble.

Ara que he pres consciència dels beneficis de la risoteràpia només desitjo que els que estan privats de riure amb els seus, tinguin l’oportunitat de fer-ho aviat. Penso en persones concretes que segurament fa temps que no riuen a cor que vols. Si hagués de demanar un sol desig per la Nit de Sant Joan seria aquest. I que si algú encara dubta de la vacuna, que deixi de fer-ho i es vacuni.