Pros i contres

El camí d’Oz

S’estan començant a col·locar les llosetes d’un camí transitable. Veurem on condueix, però, almenys, aquesta vegada no són rajoles grogues

1
Es llegeix en minuts

No s’ha d’exigir que repudiïn «les seves opinions polítiques», però sí que no recorrin «a mitjans il·legals». En aquests termes s’expressava el Comitè d’Assumptes Legals i Drets Humans de la Pace (Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa) sobre els polítics independentistes condemnats. I això és, exactament, el que ha expressat Oriol Junqueras a l’allunyar-se de la via unilateral. M’importa molt poc si en el seu fur intern combrega amb les seves pròpies paraules, la sinceritat no sempre acosta posicions. Em nego a fer broma sobre el poder pedagògic de la presó, una pena de presó abusiva és una vergonya per a tothom. Encara menys a analitzar la situació en termes de vencedors ni vençuts. Aquí només hi ha hagut una pèrdua enorme per a tothom. Per als qui van viure la il·lusió de crear un país nou. Per als qui van ser desdenyats. I per a aquells que miraven a un costat i a un altre i se sentien d’enlloc, amb el terra esquerdant-se sota els seus peus.

S’estan començant a col·locar les llosetes d’un camí transitable. Veurem on condueix, però, almenys, aquesta vegada no són rajoles grogues. Aquella ruta que conduïa un mag que només era un farsant a un país que no existia... un somieig