Pros i contres

Carn de canó i canons en contra

El Marroc ha utilitzat la misèria com una arma llancívola, aquesta vegada sense l’eufòria nacionalista explícita de la Marxa Verda, però amb una intencionalitat similar

1
Es llegeix en minuts
Carn de canó i canons en contra

José Luis Roca

Enviar l’exèrcit a Ceuta ha sigut vist com una resposta desproporcionada a la crisi desencadenada per milers de persones que han travessat la frontera. Segons la lògica militar, no ho és tant, perquè l’executiu espanyol ho ha entès com una acció de guerra. Si volen, de baixa intensitat, però conflicte finalment. Pedro Sánchez ha parlat de «la integritat de Ceuta com a part de la nació espanyola» i de «respectar les mútues fronteres». Ha llegit que el Marroc ha utilitzat la misèria com una arma llancívola, aquesta vegada sense l’eufòria nacionalista explícita de la Marxa Verda, però amb una intencionalitat similar. El concepte «carn de canó» es concentra en el fet que les persones no importen, que s’utilitzen sense miraments. I la lògica dels estats –que és, finalment, bèl·lica– no entén de criteris humanitaris, sinó de sarcasmes sagnants. Tals com el del Ministeri d’Exteriors marroquí, que s’ha queixat del tracte rebut pel líder del Front Polisario «en un moment en què milers de persones viuen en condicions inhumanes als campaments de Tinduf». Estan allà per un càstig diví, com tots saben, i no perquè que el Marroc les empenyés fa dècades a aquest escenari d’ignomínia.

Temes:

Ceuta Marroc Menas