Pros i contres

Celebrant l’odi

Protesta contra la Marxa {Orange} unionista. / MARCO ANSALONI

Els ocupants, els colonitzadors en general, tenen l’atàvica tendència a desfilar davant dels nassos dels colonitzats per recordar-los, sobretot, que continuen sent una colònia. Això passa cada 12 de juliol a Belfast, quan l’Orde d’Orange rememora la batalla del Boyne (1690) i la victòria de Guillem III d’Orange sobre els irlandesos. No n’hi ha prou, és clar, amb desfilar pel seu compte, enmig d’un bosc (com fan, d’altra banda, en algun lloc de la República d’Irlanda: una concentració que es ven fins i tot com a atractiu turístic), sinó que necessiten passejar per carrers catòlics, no fos cas que es perdi l’honor ataronjat de la metròpoli. També desfilen, per cert, a Benidorm, que no és ni protestant ni catòlica, però on la cervesa és més barata. Desafiar: aquest és el concepte. Tornaran aquest any, sembla, perquè el 2020 es van haver de quedar-se a casa per culpa de la pandèmia.

També ho fan els sionistes a Jerusalem, per commemorar una altra victòria, la de la Guerra dels Sis Dies. I ho fan a la Ciutat Vella, per provocar els palestins que encara hi malviuen. I vacunats això sí, celebren el foc que crema a Al-Aqsa. Tots junts, els colons de tot arreu, celebrant l’odi.

Temes:

Irlanda Israel Colonial

Inicia sessió 0 Comentaris