Pràctiques autoritàries

Coses que passen a Catalunya

Borràs haurà d’explicar per quina raó va permetre que Aragonès anés a una investidura que no tenia garantida, i en canvi negui ara aquesta possibilitat al guanyador del 14-F, Illa

1
Es llegeix en minuts

La nova legislatura, si és que finalment arrenca abans que per llei es convoquin noves eleccions, no servirà perquè ERC, Junts i la CUP avancin ni un mil·límetre en la secessió, però sí perquè les seves pràctiques autoritàries s’estenguin per tots els racons de la vida parlamentària. Laura Borràs haurà d’explicar per quina raó va permetre que el republicà Pere Aragonès anés a una investidura que no tenia garantida, ni en primera ni en segona votació, i en canvi negui ara aquesta possibilitat al guanyador del 14-F, el socialista Salvador Illa. Sobre la presidenta del Parlament recau la potestat de proposar un candidat entre aquells que més possibilitats tenen de sortir elegits. Però una vegada ha fallat el primer, és una arbitrarietat que no consenti que qui també ha expressat el seu desig de sotmetre’s a la investidura intenti obtenir el recolzament d’una majoria suficient. La lògica del parlamentarisme inclou la possibilitat que en el debat els diputats modifiquin el seu vot perquè, altrament, podríem prescindir d’aquest òrgan de representació i deliberació. 

Notícies relacionades

Les altres coses que han passat aquesta setmana són també reflex de la baixa qualitat democràtica que patim a Catalunya. La Mesa ha vetat preguntes d’una diputada de reconegudes credencials feministes, Gemma Lienas, perquè suposadament faltava al respecte a les persones trans. El transgenerisme s’està convertint en una ideologia que exigeix adhesions infrangibles quan en el debat sobre el gènere caben molts matisos. Els independentistes, que reivindiquen poder discutir de tot, tot i que en realitat el que volen és decidir el que els doni gana, s’han tornat puritans. Finalment, hi ha la cacicada en l’elecció dels senadors autonòmics per evitar que a Vox n’hi correspongui un segons els dos sistemes proporcionals de repartiment que fins avui s’utilitzaven. No ho lamento per la ultradreta, el discurs d’odi i mentides la qual cal combatre i denunciar, davant la Justícia si cal. Però mai privant-lo d’una representació legítima que li han donat els votants. És la democràcia, amics.