La foguera

El #MeToo de Pablo Iglesias

2
Es llegeix en minuts
El #MeToo de Pablo Iglesias

Una dona anomenada Fernanda fa un fil a Twitter. Explica que, quan era estudiant de Polítiques, va passar que Iglesias i Monedero –aquest professor seu– se li van posar pesats en un bar. Tot i que la Fernanda li dona al relat el dramatisme traumatitzat que requereixen aquest tipus de confessions virals, afegeix després que ella no es considera víctima, i que el que denuncia és precisament això: que amb un fil com el seu n’hi hagi prou per arruïnar una vida.

És un míssil a la línia de flotació de la cultura del «jo sí que et crec» enviat contra dos dels seus promotors. La història de la Fernanda pot o no ser certa, però implica els qui ens diuen que hem de creure sempre aquestes coses sense queixar-nos. Com si la presumpció d’innocència fos problemàtica. ¡El marit de la ministra d’Igualtat implicat en un cas que se sol equiparar amb una agressió! ¡Molestar una jove en un bar!

Bé. El que fa Iglesias és bloquejar immediatament a Twitter la Fernanda. I hores després apareix l’horda de servents digitals: comptes amb molts seguidors, que en altres ocasions no han dubtat de lapidar altres acusats, i ara defensen el líder perquè la tal Fernanda és la parella del ‘youtuber’ Un Tío Blanco Hetero. ¡Resulta que ara el càrrec del marit és determinant per valorar el que diu una senyora!

És tot molt interessant. Més que interessant. Recordem, perquè tenim memòria, que a Pablo Soto el van fer fora per un relat similar, i que a l’advocat Calvente se’l van carregar també amb una acusació igualeta. Soto, que va en cadira de rodes, havia fet sentir incòmoda una companya de partit amb comentaris semblants als que va rebre la Fernanda. En aquells episodis ningú va dubtar, ningú va ser complaent. ¿Què passa ara?

La lletra petita

Notícies relacionades

Ara passa que el pecat canvia segons el pecador. Els mateixos que diuen que a la dona se l’ha de creure sempre ens porten la lletra petita. Els que han difuminat la frontera entre la molèstia i l’agressió ens porten els matisos. Els que diuen que Montero no està allà per Iglesias, ens diuen que la Fernanda acusa per ser nòvia d’un ‘youtuber’. ¡Molt interessant!

Bé: davant els fets narrats per la Fernanda, defenso Pablo Iglesias. La seva presumpció d’innocència és sagrada, i tot i que tot fos cert, la cosa no és equiparable a una agressió sexual. Aquesta és la meva opinió sobre el cas. I és divertit –¡molt divertit!– saber que els mateixos que en altres ocasions m’han lapidat per dir coses semblants, ara m’entendran molt bé. Així que gràcies, Fernanda, per haver delatat el vestit de l’emperador.