Nòmades i viatjants
Racisme sense complexos als EUA
Al deixar d'escoltar les bravates diàries de Trump i de llegir els seus tuits, pensem que el perill ha desaparegut. Potser va passar l'huracà, però es manté el mal en una societat espantada pel canvi de paradigma
L'huracà Trump ha deixat a la vista una Amèrica lletja, racista i antidemocràtica que mira de dificultar el vot afroamericà en diversos Estats. Els republicans aplanen el terreny legal per impedir futures derrotes electorals, recuperar el Congrés el 2022 i reconquerir la Casa Blanca el 2024, amb Donald Trump o un altre de pitjor. Encara que els sembli mentida, n'hi ha. Un seria Tucker Carlson, estrella de la cadena Fox News, devot de les notícies falses i les teories de la conspiració que admet no ser especialment una bona persona.
Els legisladors de Geòrgia acaben d'aprovar una llei que obstaculitzarà el vot per correu i la intervenció dels jutges en les disputes electorals. Iowa, Texas, Arizona i d'altres treballen en textos similars. A més d'acotar l'horari de les votacions impulsen de manera sigil·losa un agrupament dels col·legis electorals, que en realitat és una supressió dels que són a prop de zones demòcrates per dissuadir el vot dels afroamericans.
Els republicans afirmen que el seu únic objectiu és evitar els fraus electorals, un argument que connecta amb el relat trumpista que li van robar les presidencials de novembre. Segueixen amb la cançó malgrat que ningú va presentar proves de l'existència d'irregularitats. Ni tan sols els funcionaris responsables dels recomptes, molts dels quals, republicans amb un elevat sentit del deure. Els jutges, tampoc. Aquest discurs del president va aplanar el clima per a l'assalt al Congrés, el passat 6 de gener.
El que ha ratificat Geòrgia (Trump va perdre en aquest Estat per 12.000 vots) és un assalt a la democràcia per altres mitjans. És un clima que recorda les anomenades Lleis Jim Crow que van legalitzar la segregació racial als EUA entre 1877 i mitjans dels anys 60 del segle XX.
Anul·lar la votació
El governador d'aquest estat, el republicà Brian Kemp, que al novembre es va negar a cedir a l'exigència de Trump d'anul·lar la votació i declarar-lo vencedor, ha claudicat a la pressió de l'ala més dretana del seu partit. A la foto de l'acte de la firma de la llei està acompanyat de sis republicans, homes i blancs. Al fons es distingeix la pintura del que sembla una plantació treta d’'Allò que el vent s’endugué'. ¿És que aquesta és la imatge que volen projectar o és que ja no els importa mostrar-se?
Aquesta envestida contra la democràcia (¿no es basava en el principi d'una persona, un vot?) coincideix amb el judici a Mineápolis contra un grup de policies (blancs) acusats de matar l'afroamericà George Floyd, que va tenir el genoll de l'agent Dereck Chauvin sobre el seu coll durant nou minuts i 29 segons. De res li va servir implorar per la seva vida, ni dir 27 vegades que no podia respirar.
Aquest homicidi –veurem si el jurat ho considera assassinat– va posar en marxa el moviment Black Lives Matter que Trump va qualificar d'antipatriotes vinculats al terrorisme domèstic i als antifeixistes. Els policies antiavalots (blancs) es van acarnissar amb contundència a diverses ciutats dels EUA contra manifestants pacífics d'aquest moviment, entre les quals Washington, perquè el president volia fotografiar-se amb una Bíblia a la mà al costat de la Casa Blanca. No van tenir la mateixa vara de mesurar en el cas dels ultres (blancs) que van assaltar el Congrés de la nació vestits de paramilitars.
Societat espantada
Al deixar d'escoltar les bravates diàries de Trump i de llegir els seus tuits, pensem que el perill ha desaparegut. Potser va passar l'huracà, però es manté el mal en una societat espantada pel canvi de paradigma. Una Amèrica amb problemes en el maneig de la realitat, que rebutja o infravalora la Covid malgrat les xifres (565.000 morts als EUA). Prefereixen pensar que és obra de la Xina, Bill Gates o George Soros. Més d'un terç dels nord-americans rebutja les vacunes i acusa el Govern federal de violar la seva llibertat individual al forçar l'ús de mascaretes. Aquesta Amèrica continua aquí, cada vegada més espantada i agressiva.
Els assalts a persones amb trets asiàtics és la conseqüència del mateix racisme que mou els legisladors de Geòrgia i els policies de Minnesota. Un president negacionista que ha estat mesos divagant sobre un “virus xinès” és el culpable d'aquest incendi. Hi ha por de trepitjar el carrer, a viatjar en el metro.
El pitjor del trumpisme són els seus imitadors. No només és Bolsonaro. A Espanya tenim exemples tòxics que contaminen l'ambient i enfanguen el debat. L'odi que surt a mossegar enemics mai torna a la cleda sense causar estralls. Aquí hi ha la història del segle XX per demostrar-ho.
